En comú

Les sacsejades de la crisi han deixat al descobert un vast territori, oblidat i negligit, que en aquests moments de despossessió i pèrdua té una qualitat meravellosa: pertany a tothom. És l’immens domini del que és comú, compartit, que sense ser de ningú és patrimoni i responsabilitat de tots i cadascú de nosaltres. La voracitat de la societat de mercat ens ha fet oblidar sovint que la confiança en l’altre i la col·laboració són el veritable fonament de la vida col·lectiva, i que al darrere de cada impuls individual hi ha la imparable energia de tota la comunitat. La natura, els somnis, l’educació, els ideals democràtics, les ciutats, la música... formen part del patrimoni, material i immaterial, de tothom. Cal defensar amb força aquells espais que no es regeixen per la mesura del valor de mercat, sinó per la noció del que és útil per a tota comunitat, i que promouen una nova cultura de la solidaritat i la capacitat col·lectiva per preservar, crear i gestionar els béns comuns.