Elogi de l'aventura

Reivindicar l’aventura. Aquest podria ser l’ideal programàtic d’una nova època en la qual el futur ha recuperat la seva condició vertadera i mostra de cop les seves zones fosques, els interrogants i els dubtes que sempre l’havien caracteritzat. Reviscolades per la crisi, paraules com ‘risc’, ‘incertesa’ o ‘inestabilitat’ han tornat al nostre vocabulari després de dècades d’exili en què creiem que l’avenir estava sota control. Avui estem abocats al viatge incert i atzarós, allunyat d’allò previsible i familiar. Però, què trobem quan estem perduts? Quins horitzons s’obren més enllà dels límits, quan ens desviem del camí per deambular, explorar o divagar? No és també aquest impuls cap al desconegut la llavor del coneixement, el detonant de la creació artística, la condició necessària per imaginar i descobrir altres mons? Els horitzons que haurem d’explorar nosaltres, aventurers contemporanis, seran les vies alternatives, els camins secundaris que ens porten a descobrir noves maneres d'habitar aquest món.