«Terres mortes» de Núria Bendicho Giró

La mort violenta d’en Joan és l’inici d’aquesta no­vel·la que descabdella la història d’una nissaga maleïda. Ha estat un tret per l’esquena en un ca­salot aïllat on només hi viu la família. Qui de tots ells ha pogut ser? Era l’únic que ho tenia tot i ara es dessagna en el petit rebost on la mare el va instal·lar després de tres anys d’absència. Quin cor és capaç de proposar que li serrin les cames a un fill per tal d’encabir-lo dins la caixa?

Terres mortes és un relat polifònic que des­plega un univers atàvic. Una mare que surt d’un infern per crear-ne un altre. Un pare a qui ja po­ques coses importen. El fill gran sorrut i rude que tothom tem. Els del mig que malden per trobar el seu lloc encara que sigui lluny. La noia enca­denada a casa per un embaràs no desitjat. I el nen, lluminós i salvatge. Sobre tots ells pesa un origen feréstec, dues morts i un secret. I malgrat tot, en els seus testimonis despunta el brot d’una bondat resistent que prova de sobreviure a la vi­lesa que tot ho empelta.

Núria Bendicho Giró s’estrena amb una histò­ria gòtica que ens fa preguntar-nos si aquells que semblen culpables no són justament els més lliu­res i si no és que tots som víctimes de la mateixa foscor. Una novel·la calidoscòpica que ens inter­roga sobre la naturalesa humana i ens endinsa en un món sòrdid del qual és difícil sortir sense sentir ràbia i compassió.

 

Núria Bendicho Giró (Barcelona, 1995) és llicenciada en Filosofia. En bona part autodidacta, s’ha passat la joventut viatjant i llegint en biblioteques. Terres mortes (Anagrama, edició castellana publicada per Sajalín)

és la seva primera novel·la.