Ves al contingut principal

Teologies del poder

Religió i política a l’Europa contemporània

Debats

Gratuït

En el marc de les transformacions d'una Europa cada vegada més plural i del ressorgiment de la religió com a actor polític a escala internacional, aquest debat té per objectiu fer una relectura crítica del model europeu de secularització i analitzar el paper de les religions a l'Europa contemporània, així com la seva relació amb el poder polític.


 


La Modernitat europea va néixer articulada entorn a les idees de raó, com a principi d'emancipació de l'individu, i de secularització, entesa com la separació entre religió i poder polític. Aquests principis van donar lloc a un model d'Estat en el que, de manera desigual segons els països, la religió va perdre pes en l'esfera pública per quedar progressivament reduïda a l'àmbit privat dels ciutadans. Tanmateix, les transformacions d'un món cada dia més interdepenent i el ressorgiment els darrers anys de la religió com a actor polític a nivell internacional ens obliguen avui a repensar els eixos principals del model europeu i els seus imperatius universals.

La configuració d'Europa com a continent d'acollida de poblacions d'arreu del món, amb la progressiva expansió d'altres religions, majoritàriament l'Islam, en el si de les societats europees, ha reobert el debat sobre les manifestacions religioses en l'esfera pública i ha desencadenat importants polèmiques sobre el model europeu de laïcitat. Per altra banda, el món de la post-guerra freda ha estat marcat per una recuperació del referent religiós i la proliferació de fonamentalismes de diferent signe que busquen el seu lloc en la política mundial. Des de la guerra oberta d'Al-Qaida a Occident fins el pes creixent de les religions evangelistes en la política americana o la controvèrsia creada per les declaracions del papa Benet XVI, el discurs religiós és cada dia més present en el debat polític i posa en evidència les fissures del model europeu de secularització. Fins a quin punt aquest model respon a les noves realitats de la societat europea? Quin és el poder de les religions a l'Europa d'avui?

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona organitza aquest debat amb l'objectiu d'analitzar el paper de la religió en la vida pública moderna. Una de les singularitats del debat és que oferirà una mirada a Europa des de la perifèria, contrastant la perspectiva d'acadèmics europeus amb la d'experts dels Estats Units, Àsia i Àfrica. El debat és co¬organitzat amb el Wits Institute for Social and Economic Research de la Universitat de Witwatersrand (Johannesburg).

12:00h «Europa: del procés de secularització a la diversitat religiosa»


Introducció: Deborah Posel, directora del Wits Institute for Social and Economic Research (Johannesburg).
Josep Ramoneda, director del CCCB.

Presentador: Jaume Casals, catedràtic de Filosofia de la Universitat Pompeu Fabra i director de l'Institut d'Humanitats de Barcelona.

Ponents: Jean-Louis Schlegel, editor de la revista Esprit (París) «Llums i ombres de la secularització».
Nilüfer Göle, professora de Sociologia de l'École des Hautes Études en Sciences Sociales (París) «Interpenetracions: l'Islam a Europa».
Joan Estruch, catedràtic de Sociologia, Universitat Autònoma de Barcelona «Pluralitat religiosa a Catalunya».

17:00h Taula rodona: «El model europeu en qüestió: visions des de la perifèria»


Presentadora: Deborah Posel, directora del Wits Institute for Social and Economic Research (Johannesburg).


Amb la participació de: Dipesh Chakrabarty, professor d'Història, Llengües sud-asiàtiques i Civilitzacions, University of Chicago.
John Comaroff, professor d'Antropologia i Ciències Socials, University of Chicago.
Achille Mbembe, professor d'Història i Política, University of the Witwatersrand (Johannesburg).


19:00h «Teologies del poder a l'Europa contemporània»


Presentador: Josep Ramoneda, director del CCCB.


Ponents: Paolo Flores d'Arcais, professor de Filosofia a la Universitat de Roma, La Sapienza, i director de la revista Micromega«El Papa Benet XVI».
Jean Comaroff, professora d'Antropologia i Ciències Socials, University of Chicago «Teodicea i la política de les emocions».
Juan José Tamayo, director de la càtedra de Teologia i Ciències de les Religions, Universidad Carlos III (Madrid) «Església i Estat a l'Espanya actual».

També et pot interessar

Col·labora