«Rebecca» de Daphne du Maurier

«Aquesta nit he somiat que tornava a Manderley» és probablement una de les frases més cèlebres de la literatura universal del segle XX. I és, també, l'inici de Rebecca, la novel·la escrita per Daphne du Maurier que ens situa a l'Anglaterra de finals dels anys trenta. La protagonista és una jove i humil dama de companyia d'una dona americana, que veu com la seva vida es capgira quan coneix l'atractiu aristòcrata anglès Maxim de Winter, amb qui aviat es casa. De la glamurosa Montecarlo es trasllada a la vertiginosa i mística Manderley. En aquest aïllat indret, la jove, acompanyada únicament d'una pèrfida majordoma, haurà de conviure amb el record sempre present de l'exdona del seu marit, Rebecca, morta en estranyes i enigmàtiques circumstàncies.

La novel.la ens permetrà, entre d’altres moltes coses, treballar el punt de vista com element definitori de la narració.

Daphne du Maurier era filla de l’agent teatral Sir Gerald du Maurier i l’actriu Muriel Beaumont, que li van procurar una formació exquisida. Com era habitual entre les famílies benestants de l’època, es va educar a casa, i més endavant en internats de París. Lectora voraç, va començar a escriure contes el 1928, i tres anys després va publicar la seva primera novel·la, The Loving Spirit. Però va ser el 1938, amb la novel·la Rebecca, que es va convertir en una de les escriptores més reconegudes del seu temps. S’han fet pel·lícules de moltes de les seves obres. Du Maurier va passar bona part de la seva vida a la costa de Cornualla, al castell de Menabilly, que es convertí en l’escenari de molts dels seus llibres. El 1969 fou nomenada Dama de l’Orde de l’Imperi Britànic.