«Viatge al fons de la nit» de Louis-Ferdinand Céline

Louis-Ferdinand Céline, o simplement Céline, és el pseudònim de l’escriptor i metge Louis-Ferdinand Destouches (Courbevoie, Île-de-France, 1894 - Meudon, 1961). La seva primera novel·la Viatge al fons de la nit (1932) va guanyar el premi Renaudot, però va dividir els crítics a causa de la descripció pessimista de la condició humana de l’autor i el seu estil d’escriptura, basat en la parla de la classe obrera.

Céline representa, millor que cap altre escriptor modern, el personatge fastiguejat i revoltat socialment i literàriament. Humà i racista, revolucionari i reaccionari, estilista i descurat, elegant i immers en l’argot, Céline és un geni anàrquic de la llengua i un dels revulsius contra tota la humanitat benpensant.

Viatge al fons de la nit és l’epopeia de Ferdinand Baradamu, ferit en la Primera Guerra Mundial en la qual participà com a voluntari, enamorat d’una prostituta sense futur, supervivent de les colònies franceses a l’África gràcies a una feina alienant, cercador del seu particular somni americà, metge rural un cop retornat a França… Més enllà del seu argument, la força i l’interès d’aquest clàssic radiquen en la prosa amarga i trencadissa, en el característic ritme accelerat, en el lirisme salvatge amb el qual va bastir els personatges o la ganyota altiva amb què va contemplar l’existència i que sempre ha provocat una enorme controvèrsia.