Pensar [en] el límit

Reflectint l’optimisme de l’esperit il·lustrat, Condorcet es preguntava en una de les seves darreres obres perquè, si l’home «pot predir amb una seguretat gairebé total els fenòmens dels quals en coneix les lleis» i preveure allò que desconeix gràcies a l’experiència del passat, no seria esperable que aquest progrés, en termes de coneixement, anés acompanyat d’un desenvolupament de les seves facultats intel·lectuals i morals. Avui, quan aquest paradigma de progrés i perfeccionament constant es troba en entredit, resulta necessari pensar-nos des d’altres perspectives i a través d’altres categories.

Aquest curs proposa el concepte de «límit» com a noció des de la qual pensar la vida humana i des d’on relacionar-nos amb el nostre propi present. Amb aquesta perspectiva obrirem un marc de reflexió que posarà en diàleg les preguntes kantianes «Què puc saber?, Què he de fer?, Què m’és permès esperar?, Què és l’home?» amb aquelles que, com deia Deleuze, articulaven el pensament de Foucault: «Què sé?, Què puc?, Què sóc?, Què significa pensar?». Partint del corpus de pensament il·lustrat navegarem fins les propostes filosòfiques més recents, on la dicotomia entre l’horitzó de progrés i la realitat del límit convergeix amb la pregunta sobre el futur de la història i de la mateixa condició humana.

Sessió 1. El progrés com a horitzó il·limitat
Què progressa en el progrés? Configuració de la noció de progrés en el segle XVIII. El progrés il·limitat de les facultats humanes: de Condorcet al transhumanisme.

Sessió 2. Pensar el límit: l’antropocentrisme com a límit i el seu qüestionament
Els límits antropocèntrics: de la pregunta per l’home a la mort de l’home. Més enllà del límit antropocèntric: el posthumanisme.

Sessió 3. Pensar en el límit: el futur com a límit i el seu qüestionament
Els límits històrics: del futur com a horitzó a la condició pòstuma. Més enllà del límit històric: l’acceleracionisme.