Llampecs de bellesa

A Jonas Mekas

L’Arxiu Xcèntric ens convida a un viatge a través de la història del cinema experimental, des de les primeres dècades del segle XX fins al segle XXI, per…

Descobrir que no cal un gran pressupost per fer una gran pel·lícula.

Transmetre eines d’expressió audiovisual i contagiar-nos la fam de fer cinema.

Experimentar amb les propietats plàstiques de la matèria fílmica; pintar, convertir cada fotograma en un petit llenç, esgarrapar el cel·luloide, esquinçar-lo, o intervenir sobre imatges filmades prèviament.

Dansar en un jardí i convertir la càmera en part del cos de la que filma, en un organisme viu.

Erotitzar la pantalla no tan sols i exclusivament des d’una mirada masculina, sinó a través d’un cinema realitzat per dones que del seu propi desig en fan matèria fílmica.

Contestar el — suposat— ideal de bellesa que imposa el cànon occidental.

Obrir la possibilitat de l’existència d’un arxiu cinematogràfic indisciplinat dels cossos.

Explorar el subconscient i, a través de les possibilitats que ens ofereixen el cel·luloide i la tecnologia digital, representar somnis, al·lucinacions i estats alterats.

Escriure diaris, escriure cartes a través d’imatges de gran bellesa. Descobrir en el cinema una eina potent de relació amb la realitat davant l’estranyesa de l’exili i el desarrelament.

Qüestionar la mimesi, experimentar amb tècniques d’animació, com el dibuix, el collage, l’stop-motion... per imaginar altres dimensions visuals i sonores.

Construir pel·lícules noves a partir de materials trobats, reciclats, reapropiats; a partir de pel·lícules domèstiques, pel·lícules científiques, de qualsevol tipus de metratge, també el rebutjat o descartat, o de fragments de grans clàssics de Hollywood.

Ser cinematogràficament excèntriques i excèntrics.

Per això, si empreneu aquesta ruta per l’arxiu, és probable que, en el camí, de tant en tant, entrevegeu breus llampecs de bellesa.

 

Entr’Acte, René Clair, Francis Picabia, 1924, 20’.

Emak Bakia, Man Ray, 1927, 19’.

Zéro de conduite, Jean Vigo, 1933, 42’.

At land, Maya Deren, 1944, 16’.

Begone Dull Care, Evelyn Lambart, Norman McLaren, 1949, 8’.

Un chant d’amour, Jean Genet, 1950, 25’.

Glimpse of the Garden, Marie Menken, 1957, 5’.

À la mode, Stan Vanderbeek, 1959, 7’.

Angel Blue Sweet Wings, Chick Strand, 1966, 3’.

Fuses, Carolee Schneemann, 1967, 22’.

Moon’s Pool, Gunvor Nelson, 1973, 15’.

Lost Lost Lost (Diaries, Notes and Sketches), Jonas Mekas, 1976, 180’.

Free Radicals, Len Lye, 1979, 4’.

L’amour reinventé, Maurice Lemaître, 1979, 12’.

Syntagma, Valie Export, 1984, 17’.

Parasympathica, Mara Mattuschka, 1986, 4’.

Anamorphosis, Quay Brothers, 1991, 14’.

Trying to kiss the Moon, Stephen Dwoskin, 1994, 94’.

Last Lost, Eve Heller, 1996, 14’.

Film Ist 1-12, Gustave Deutsch, 1998-2002, 150’.

Dream Work, Peter Tscherkasky, 2001, 10’.

Hide, Matthias Müller, Christoph Girardet, 2006, 8’.

Color perro que huye, Andrés Duque, 2011, 70’.

Maya Deren, Take Zero, Jaime Ballada, Gerard Gil, 2012, 31’.

Glistening Thrills, Jodie Mack, 2013, 8’.