Institut d’Humanitats
La remor del Superhome
Debats
«Potser -escriu Nietzsche a Herman Levi el 1887- mai no hi hagi hagut un filòsof més musical que jo».
Efectivament. Potser cap altre filòsof no ha tingut un tracte més quotidià amb la música que Nietzsche, ni ha volgut crear amb més decisió una escriptura filosòfica musical, ni ha entès de manera més musical l’expressió «interpretar el món», ni ha estat més decidit a fer de l’oïda un òrgan filosòfic. No hi ha una sola línia a l’escriptura de Nietzsche que no hagi estat escrita amb la pretensió que el seu lector en faci ressonar interiorment la seva melodia. Per totes aquestes raons, proposem aquesta conferència- concert com un exercici de ressonància musical que vol reivindicar al mateix temps la música de Nietzsche i la dimensió auditiva de la seva filosofia, a través de les peces interpretades per Abraham i Esther Tena i les intervencions de Gregorio Luri.
Programa:
1. Giovanni Pierluigi da Palestrina, Kyrie de la Missa Pappae (transcrita per a piano a quatre mans per Abraham Tena)
2. Friedrich Nietzsche, Monodie a à deux.
3. Robert Schumann, Impromptu Op. 66.
4. Abraham Tena Manrique (1973), Parafrasejant Nietzsche Op. 21.
5. Robert Schumann, Obertura Manfred, Op. 115 (versió per a piano a quatre mans)
6. Friedrich Nietzsche, Manfred Meditation.
Participants: Abraham i Esther Tena Manrique, Gregorio Luri
Aquesta activitat forma part de: Institut d'Humanitats. Curs 12/13, Institut d’Humanitats