Il·luminar la visió (I): L'espai íntim del cineasta. Del treball i de l'amor.

El primer programa vincula la reflexió sobre el procés artístic amb la filmació de l’amor. Comença a l’espai íntim o domèstic dels cineastes —la casa, el taller— on creen els seus «estudis» casolans, on poden esbossar, assajar, pensar, compondre imatges i sons. Aquesta intimitat també és la de la comunitat d’afectes i retrats d’amistat, o la inspiració entre cineastes, quan una pel·lícula dialoga amb una altra. I, per sobre de tot, ens porta al cinema com a gest amorós, a l’amor com a centre de gravetat del treball: la representació de l’emoció, la sexualitat, el desig o la pèrdua de desig, la figura nua i la fusió entre cossos... «Un amateur treballa d’acord amb les seves necessitats i se sent com a “casa i a gust” a qualsevol lloc on treballi; i, si filma, llavors fotografia allò que estima o necessita en algun sentit» (Stan Brakhage).

Listening to the Space in my Room, Robert Beavers, 2016, 16 mm, 19 min

Contretemps, Jean-Claude Rousseau, 2004, vídeo, 5 min

Standard Time, Michael Snow, 1967, 16 mm, 8 min

Snowblind, Hollis Frampton, 1968, 16 mm, 5 min

Carolee, Barbara and Gunvor, Lynne Sachs, 2018, vídeo, 8 min

Song of Avignon, Jonas Mekas, 2000, 16 mm, 8 min

Loving, Stan Brakhage, 1957, 16 mm, sense so, 4 min

Plumb Line, Carole Schneemann, 1968-1972, 16 mm, 15 min

Automan, James Herbert, 1988, 16 mm, 20 min

Sweet Love Remembered, Bruce Elder, 1980, 16 mm, 13 min