Robert Beavers
Cineasta
Robert Beavers (Brookline, Estats Units, 1943) ha viscut i realitzat la seva obra majoritàriament a Europa, i les seves pel·lícules estan farcides de referències a la cultura europea i a llocs i ciutats amb els quals estableix una relació molt especial, creant correspondències entre l’arquitectura i la topografia d’aquests espais i les formes fílmiques.
El 1967, amb divuit anys, Beavers va arribar a Grècia amb una càmera, pel·lícula i algunes indicacions de Gregory Markopoulos, cineasta determinant en la seva formació. Des que es van conèixer a Nova York el 1965 fins que el cineasta grec va morir el 1992, van compartir una vida dedicada al cinema. Les divuit pel·lícules en 16 mm que Beavers va fer durant aquest període integren un cicle que l’autor designa com a My Hand Outstretched to the Winged Distance and Sightless Measure, sèrie que és el resultat d’un procés llarg de reedició de la seva obra anterior (1967-2002).
Les primeres pel·lícules exposen el seu mètode de treball a través d’elements que assenyalen el mateix dispositiu cinematogràfic (màscares, filtres, portacachés i notes, entre d’altres) i la intervenció directa de la seva «mà» en la imatge. A partir de Work Done (1972-1999), la naturalesa autoreflexiva dels seus films no és tan directa, sinó que es presenta de forma metafòrica, a través de paral·lelismes entre els procediments propis del cinema i les formes arquetípiques dels treballs artesanals. A més de la seva producció cinematogràfica, Robert Beavers s’ha dedicat a restaurar les pel·lícules de Markopoulos i al projecte The Temenos: l’arxiu fílmic que es guarda a Suïssa i les projeccions que es passen cada dos anys als afores del poble grec de Lyssarea.
Tot i que als anys setanta i vuitanta les seves pel·lícules no es van mostrar gaire en públic, en els darrers anys moltes institucions li han dedicat retrospectives: la Tate Modern de Londres, el Whitney Museum de Nova York, l’Art Museum and Pacific Film Archive de Berkeley i el Filmmuseum de Viena, entre moltes d’altres.
Fins a finals dels anys 90 l’obra de Beavers no van ser gairebé mostrades públicament, però les recents retrospectives que se li han dedicat al Tate Modern de Londres, el Whitney Museum de Nova York,el Berkeley Art Museum & Pacific Film Archive en Berkeley i el Austrian Film Museum en Vien, li han concedit finalment l’atenció que es mereixia.
Actualització: 10 abril 2018