«El comte de Montecristo» d’Alexandre Dumas

Concebut amb les tècniques del fulletó per Alexandre Dumas, El comte de Montecristo (1844) és un dels clàssics més importants de la literatura universal. Basada en el cas real de François Picaud, un sabater parisenc que el 1807 va ser acusat per quatre amics envejosos d’espiar pels anglesos, la novel·la se centra en la peripècia vital d’Edmond Dantès, que, havent estat empresonat injustament com a conseqüència d’una conxorxa nascuda de la gelosia, en sortir-ne, mou tots els fils per venjar-se’n i emprèn un llarg viatge a la recerca dels culpables. 

Alexandre Dumas (Villers-Cotterêts, 1802-Puys, 1870), fill d’un general que va morir quan ell només tenia tres anys, va rebre una escolarització deficient donats els pocs recursos familiars i la seva formació literària va ser del tot autodidacta. Va començar a treballar com a passant d’un notari i amb el seu amic el vescomte Adolphe Irving de Leuven va escriure les primeres obres teatrals a mitjan anys vint del segle XIX. Dues dècades més tard, va tombar cap a la novel·la històrica, d’aventures i de terror, i d’aquesta manera es va convertir en un dels novel·listes més famosos, llegits i prolífics del segle XIX –va publicar unes tres-centes obres–, amb tanta capacitat de suggestió que el seu èxit ha arribat fins als nostres dies.