Democràcia i nacionalisme

La sociòloga Liah Greenfeld és autora d’una trilogia cabdal en l’àmbit dels estudis sobre nacionalismes. El primer llibre que va projectar-la internacionalment va ser Nationalism. Five roads to modernity, on, contraposant el nacionalisme ètnic i col·lectivista rus o israelià al nacionalisme cívic i llibertari del món anglosaxó, estudia les diverses vies de construcció de les identitats nacionals. Més polèmic va ser The spirit of capitalism: nationalism and Economic Growth, on Greenfeld defensa que el nacionalisme és a la base del capitalisme perquè les regions han prosperat en veure’s a si mateixes com a unitats nacionals competitives. Mind, Modernity, Madness és el seu darrer assaig, on exposa les relacions entre el benestar mental i un sentit sa de la identitat.

En comptes de definir el nacionalisme com una expressió de la modernitat, Greenfeld sosté que cal definir la modernitat precisament per l’aparició del nacionalisme, que naixeria a Anglaterra cap al 1600 i que ocuparia el lloc que les grans religions havien ocupat a l’època anterior. Durant tres segles el nacionalisme hauria estat el sistema cultural dominant, un generador d’ordre, el bastió de la consciència moderna secular. El sentit de comunitat de les nacions hauria estat, diu ella, anterior a les seves estructures polítiques. Però, com s’ha manifestat als diversos països el nacionalisme? Quina influència va tenir en la construcció dels estats? Quina relació té amb les democràcies actuals? Hi ha un paper per als nacionalismes en el món globalitzat?