«Con los ojos bien abiertos: Ensayos sobre arte» de Julian Barnes

Julian Barnes va demostrar la seva francofília a El lloro de Flaubert, i va dedicar un capítol d’Una historia del mundo en diez capítulos y medio a La bassa de la medusa. Aquest volum d’assajos sobre pintura és ple d’amor per la cultura francesa, i arrenca precisament amb el llenç de Géricault. Bona part de les seves pàgines es dediquen a l’art francès del segle XIX i principis del XX, un període en el qual París era la indiscutible capital cultural no sols d’Europa sinó també d’arreu del món.

El gruix dels textos aquí reunits se centra en la pintura que va del romanticisme i el realisme als moviments postimpressionistes, amb artistes com Delacroix, Courbet, Manet, Fantin-Latour, Cézanne, Degas, Odilon Redon, Bonnard, Édouard Vuillard, Félix Vallotton i Braque. I a la part final del llibre s’hi sumen altres assajos sobre les paradoxes visuals de Magritte, les escultures toves d’Oldenburg, el realisme cru de Lucien Freud i els colors de Howard Hodgkin.

Barnes aporta una mirada perspicaç, intel·ligència i sensibilitat a dojo, connexions suggeridores entre literatura i pintura, una grata absència de cotilles acadèmiques i un contagiós entusiasme que el porta a declarar que «l’art no només capta i reflecteix l’excitació, l’emoció que conté la vida. De vegades va més enllà: l’art és la mateixa emoció».