Valère Novarina

Va estudiar filosofia, filologia i història del teatre a la Sorbona de París. La seva primera obra de teatre, L’Atelier volant,va pujar a l’escenari amb direcció de Jean-Pierre Sarrazac el 1974. Això va representar l’inici de la seva carrera teatral, que ha alternat amb l’escriptura de novel·les i poesia, així com la pintura i el dibuix. La seva obra crea un univers propi basat en els metallenguatges artístics i en la fonètica com a element estètic central.

En la seva obra polifacètica podem destacar les exposicions «Théâtre de dessins: 2.587 personnages, 311 définitions de Dieu» (Arts Santa Mònica, 2011) i «Valère Novarina, dessins» (Galerie Cortex Athletico, Bordeus, 2011), i també els documents sonors aplegats a Le Vrai sang (2006) i Journal du drame, Lecture, 1981 (2009). Els seus escrits han servit d’inspiració o han sigut adaptats per Jean-Luc Godard (Nouvelle Vague, 1990) i Christine Pascal (Soigne ta droite, 1987). Per últim, cal destacar les obres de teatre Le Drame de la vie (1984), Le Repas (1996), L’Acte inconnu (2007) i L’Opérette imaginaire (2009), així com els assajos Lettre aux acteurs (1979), Pendant la matière (1991), Devant la parole (1999) i L’Envers de l’esprit (2009).