Su Friedrich

Su Friedrich va néixer a New Haven (Connecticut) el 1954. Va estudiar a la Universitat de Chicago (1971-72) i a l'Oberlin College (1972-1975), on es va llicenciar en Art i Història de l'Art. El 1976, després d'un viatge de sis mesos pel nord i l'oest d'Àfrica, es va traslladar a Nova York per desenvolupar la seva carrera com a fotògrafa. L'any següent, va assistir a un curs de cinema en Súper-8 en un espai alternatiu de l'àmbit del cinema experimental, Millennium Film Workshop, que li va descobrir la seva veritable vocació. Del Súper-8 dels seus primers curtmetratges va passar a 16 mm i, des del 2004, roda les seves pel·lícules en vídeo digital.  

Amb una clara consciència feminista i humanista, grans dosis d'honestedat, sensibilitat i un afilat sentit de l'humor, des de finals dels setanta fins a l'actualitat la cineasta ha rodat més de vint pel·lícules que parteixen de les seves experiències personals, emocions, somnis, pors i desitjos per explorar formes d'autoconeixement i coneixement del món a partir d’una sèrie de processos íntims —l’amor, la sexualitat, la malaltia—, familiars — la relació amb el seu pare, la trajectòria vital de la seva mare— i socials —la gentrificació, l'activisme lèsbic—. Cada obra suposa una peça addicional d’una mena d’autoretrat assagístic que confirma el lema «el que és personal és polític».  

Escrites, filmades, muntades i sonoritzades per ella (llevat de puntualíssimes excepcions) des d'una gran llibertat formal, que presta especial atenció a la juxtaposició de textos, sons i imatges de variada procedència, les seves pel·lícules tenen la virtut de resultar accessibles i gaudibles per a un ampli rang de públics, tant cinèfils com generalistes, fins i tot no acostumats al cinema experimental, feminista o queer.  

Les seves pel·lícules han estat presentades en una àmplia gamma de festivals, museus i centres d'art als Estats Units, Canadà i Europa. Destaquen les seves retrospectives al Museu Whitney d'Art Americà, al Festival Internacional de Cinema de Rotterdam, i al Stadtkino de Viena, així com projeccions a la Pacific Cinémathèque de Vancouver i al National Film Theatre de Londres. El 2024, el festival Punto de vista li va dedicar la seva primera retrospectiva a Espanya, que va viatjar a les Filmoteques de Barcelona, València i Galícia i a la Cineteca de Madrid. L'obra de Su Friedrich forma part d'importants col·leccions públiques, com les del Museu d'Art Modern, l'Institut d'Art de Chicago, els Arxius Reials de Cinema Belga, el Centre Pompidou de París i la Biblioteca Nacional d'Austràlia. A més, els materials originals de les seves pel·lícules es conserven a l'Arxiu Cinematogràfic de l'Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques de Los Angeles.  

En paral·lel a la seva tasca com a cineasta independent, va treballar durant anys maquetant llibres i revistes amb eines analògiques. Més tard va començar a fer classes a diferents centres d'ensenyament de cinema com The New School, NYU o la Universitat de Princeton. També s'ha embarcat en projectes com ara la creació d'una web sobre el cineasta afroamericà William Greaves o com Edited By, una base de dades en línia dedicada a recopilar informació sobre dones muntadores de cinema.