Souleymane Bachir Diagne

Va estudiar a l’École Normale Supérieure a París, on va ser alumne de Louis Althusser i Jacques Derrida, i posteriorment es va doctorar en Filosofia a la Sorbona (1988). En la seva trajectòria acadèmica, ha estat professor de filosofia a la Universtitat Cheikh Anta Diop de Dakar i a la Northwestern University als Estats Units. Ha treballat en un ampli espectre de temàtiques, que van des de la història de la ciència, la història de la filosofia i la filosofia islàmica fins a la filosofia i la literatura africanes. És autor de nombrosos llibres, entre els quals destaquem Bergson postcolonial. L’élan vital dans la pensée de Senghor et de Mohamed Iqbal, que va ser guardonat amb el premi Dagnan-Bouveret atorgat per la French Academy of Moral and Political Sciences el 2011, el mateix any que va rebre l’Edouard Glissant Prize per la seva carrera. Entre les seves darreres publicacions trobem L’encre des savants. Réflexions sur la philosophie en Afrique (2013), Ma vie en islam (2016) i En quête d’Afrique(s): universalisme et pensée décoloniale (2018, amb J.L. Amselle).