Sherezade Bardají

Abans que m’ho pregunteu, Sherezade és el meu nom veritable. La idea la va tenir el meu germà, però aquest és el principi d’una altra història.

Sempre m’ha agradat moure’m: a la panxa de la meva mare, a la cadira de l’ambulatori, jugant a fet i amagar, dormint i, sobretot, a la universitat mentre estudiava Magisteri Musical. Un dia em vaig moure tant que vaig arribar fins a Santiago de Compostel·la. Al cap de tres dies de viure allà estava fent un curs de narració oral, escoltava contes a les tavernes i treballava amb una companyia de teatre. Com no podia quedar-me quieta vaig decidir estudiar Art Dramàtic, d’això ja fa més d’onze anys, i en els últims nou he treballat al Teatre Nacional de Catalunya, he experimentat amb la Cubana, i he seguit formant-me com a narradora.

Ara em bellugo entre els relats tradicionals, els literaris, les titelles d’ombres, els objectes que puc transformar i, per descomptat, les històries que escolto al tren. Em segueixo movent molt, narrant en teatres, escoles, instituts, festivals, biblioteques.