Samuel Aranda

Es va iniciar en el fotoperiodisme als 19 anys als diaris El País i El Periódico de Catalunya. Als 21 anys va cobrir el conflicte entre Israel i Palestina per a l’Agència EFE. El 2004 va passar a formar part de l’agència France Presse, per a la qual va fotografiar múltiples conflictes a Espanya, el Pakistan, Gaza, el Líban, l’Iraq, els Territoris Palestins, el Marroc, el Sàhara occidental i la Xina. El 2006 el seu treball sobre els immigrants africans que intenten arribar a Europa va ser guardonat amb el Premi Nacional de Fotografia. Aquell mateix any torna a treballar com a fotoperiodista independent amb projectes sobre el mar d’Aral a l’Uzbekistan, qüestions socials a l’Índia, la independència de Kosovo, el conflicte a Colòmbia, la disputa entre Moldàvia i Transnístria, els nens del carrer a Bucarest i la Camorra a Nàpols. El 2011 va iniciar la cobertura de les revolucions àrabs a Tunísia, Egipte, Líbia i el Iemen, un treball que va exposar a l’Institut Cervantes a Nova York i que va ser seleccionat per a les «fotos de l’any» de The New York Times. Va rebre el premi World Press Photo 2012 per una imatge de la revolució al Iemen i el Premi Ortega y Gasset 2016, entre d’altres. També ha rebut una beca BBVA pel projecte «A prop del Nil», per documentar el riu Nil des d’Alexandria fins a la frontera del Sudan. El 2020 va rebre una assignació de la Fundació Vila Casas per produir el seu projecte «Territori». Actualment treballa com a freelance, sobretot per a The New York Times. És membre de l’agència Panos, a Londres.