Miquel Barceló

Miquel Barceló (Felanitx, Mallorca, 1957)

Miquel Barceló és un dels artistes contemporanis espanyols més influents a l’escena internacional.

La seva formació acadèmica es du a terme entre Palma de Mallorca i Barcelona. Tot i el seu profund vincle amb la seva Mallorca natal, ha trobat inspiració en diferents llocs, ja que ha viscut i treballat de manera intermitent a Barcelona, ​​Portugal, Palerm, París, Ginebra, Nova York, l’Himàlaia i, especialment, Mali.

Aquest esperit nòmada, juntament amb la seva fascinació pel món natural, l’ha inspirat per crear llenços amb textures molt treballades que evoquen la materialitat terrosa de l’art informal, com també composicions que exploren els efectes de la llum i els colors canviants del mar. Experimentant sempre amb materials no tradicionals com ara cendres volcàniques, fruites, algues, sediments i pigments casolans, les seves obres duen les empremtes de l’energia ferotge que impulsa el seu procés creatiu.

Per a Barceló, la pintura és una forma visceral de connectar amb el món. La seva obra traspassa els límits tècnics de la representació, cosa que l’ha portat a acceptar encàrrecs públics molt ambiciosos i a gran escala, com ara la cúpula del Mercat de les Flors de Barcelona (1986), la capella de Sant Pere de la catedral de Mallorca (2007) i la sala dels Drets Humans i de l’Aliança de Civilitzacions a la seu de les Nacions Unides a Ginebra (2008). Lector voraç des de la infància, ha il·lustrat La Divina Comèdia de Dante (Galaxia Gutenberg, 2016), el Faust de Goethe (Galaxia Gutenberg, 2018), i La Transformació de Kafka (Galaxia Gutenberg, 2020). A la mateixa editorial ha publicat la seva autobiografia il·lustrada, De la meva vida (Galaxia Gutenberg, 2024).

La seva obra s’ha exposat en institucions com el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (1999), el Museu del Louvre (2004), l’Irish Museum of Modern Art de Dublín (2008) o la Biblioteca Nacional de França i el Museu Picasso de París (2016), entre d’altres. Durant el 2021 i el 2022 va exposar de manera itinerant al Japó (National Museum of Art Osaka, Mie, Nagasaki i Tòquio). Al llarg de la seva carrera ha rebut nombrosos premis i distincions, entre els quals cal destacar el Premi Príncep d’Astúries de les Arts (2003) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2020), a més d’haver estat investit doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Salamanca.