Mercè Picornell

Nascuda a Palma el 1975, Mercè Picornell és doctora en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears. És membre del grup de recerca LiCETC (Literatura Contemporània: Estudis Teòrics i Comparatius). En l’àmbit de la literatura catalana, ha publicat dues monografies de recerca, Discursos testimonials en la literatura catalana recent (2002) i Continuïtats i desviacions: debats crítics en el vèrtex 1960/1970 (2013), i té en premsa el volum Sumar les restes: ruïnes i mals endreços en la cultura catalana (2020). També ha publicat estudis sobre narrativa i poesia experimentals, entre els quals destaquen els inclosos en els volums d’autor col·lectiu Textualisme i subversió (2007), Poètiques de ruptura (2008) i Transformacions. Literatura i canvi sociocultural dels anys setanta ençà (2010). És també editora i compiladora dels monogràfics «Permeabilitats: la cultura i la societat de les Illes Balears com a espais de confluència» (Journal of Catalan Studies, 2010) i «Poetry, Experimentation and Alterity» (Catalan Review, 2012, juntament amb Maria Muntaner i Xavier Barceló).