Mario Vargas Llosa
Es va llicenciar en Lletres i Dret a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos, a Lima, i es va doctorar en Filologia Romànica per la Universitat Complutense de Madrid.
El 1959 es va donar a conèixer amb un llibre de relats, Los jefes (Premi Leopoldo Alas), però va ser La ciudad y los perros (1963, Premi Biblioteca Breve i Premi de la Crítica) l'obra que el va fer famós. Novel·les posteriors són La casa verde (1966, Premi de la Crítica i Premi Rómulo Gallegos), Conversación en la catedral (1969), Pantaleón y las visitadoras (1973), La tía Julia y el escribidor (1977), Historia de Mayta (1984), ¿Quién mató a Palomino Molero? (1986), El hablador (1987), Lituma en los Andes (1993, Premi Planeta), Los cuadernos de don Rigoberto (1997), La fiesta del chivo (2000) i El paraíso en la otra esquina (2003).
Ha publicat també diverses obres teatrals, com La señorita de Tacna (1981), La Chunga (1986) i El loco de los balcones (1993); assaigs, com García Márquez: historia de un decidio (1971) i La orgía perpetua: Flaubert y «Madame Bovary» (1975), i les memòries titulades El pez en el agua (1993), en les quals narra la seva experiència política com a candidat a la presidència de la República del Perú.
El 1986 guanya el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres i el 1994 se li va concedir el Premi Cervantes de Literatura. És membre de la Real Academia Española de la Lengua y Doctor Honoris Causa de la Universitat Hebrea de Jerusalem, del Queen Mary College, de la Universitat de Londres, de la Boston University i de la Universitat de Harvard. El 2010 rep el Premi Nobel de Literatura.