Marina Otero Verzier

És professora adjunta visitant a la Graduate School of Architecture, Planning and Preservation (GSAPP) de Columbia University (Nova York), on dirigeix Data Mourning, una iniciativa educativa dedicada a la intersecció entre infraestructures digitals i crisi climàtica, a invitació del degà Andrés Jaque. L’any 2022 va ser guardonada amb el Harvard’s Wheelwright Prize per un projecte sobre el futur de l’emmagatzematge de dades. Va col·laborar amb el DIPC Supercomputing Centre (Sant Sebastià) per desenvolupar models alternatius d’emmagatzematge de dades, com el projecte Computational Compost, presentat per primera vegada a Tabakalera. El Ministeri de Ciència, Tecnologia, Coneixement i Innovació de Xile va comptar amb Otero perquè participés com a experta en l’elaboració del primer pla nacional xilè per a centres de dades, al costat de Resistencia SocioAmbiental-Quilicura i altres comunitats locals i activistes que lluiten cara a cara contra l’extractivisme. Ha escrit En las profundidades de la nube (2024), un llibre sobre l’emmagatzematge i la sobirania de les dades a l’era de la intel·ligència artificial. El llibre proposa nous paradigmes i estètiques per a l’emmagatzematge de dades, que integren arquitectura, preservació i cultura digital. Des del 2023 Otero és membre del Comitè Assessor d’Arquitectura del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid) i de l’Alumni Board de la Columbia GSAPP. Ha estudiat a TU Delft, ETSA Madrid i Columbia GSAPP. El 2016 es va doctorar a ETSA Madrid.