Lanark Artefax

La irrupció de Calum MacRae a l’esfera electrònica és relativament recent, però en poc temps ha estat un dels noms que més interès ha suscitat dins el col·lectiu experimental. Al 2017 la discogràfica londinenca Whities llançava “Whities 011” un EP de quatre talls que remodelava (amb especial èxit i encert) els límits entre l’IDM i el techno. Sens dubte aquest va ser el moment de la veritable eclosió de Lanark Artefax, tot i que al 2016 Lee Gamble ja hagués apostat per ell a través del seu propi segell UIQ.

En qüestió de setmanes, es comparava la música de Lanark Artefax amb les produccions de ni més ni menys que Aphex Twin, i fins i tot Björk va voler comptar amb ell com a teloner en alguns shows de la seva recent gira, a part d’encarregar-li el remix del single “Arisen My Senses” al 2018. Tots aquests arguments, així com la unànime acollida per part de la premsa especialitzada, ens porten a pensar que possiblement siguem davant d’una de les contribucions més interessants al panorama experimental des de l’aparició d’Oneohtrix Point Never, artista amb qui també comparteix un evident i especial nexe sonor.