Jon Lee Anderson

Reconegut internacionalment com a corresponsal de guerra, destaca per haver renovat la forma de narrar els conflictes bèl·lics, entenent l’individu com el motor dels relats. Des del 1998 és col·laborador estable de The New Yorker i el 2013 va guanyar el Maria Moors Cabot Prize, el reconeixement internacional més antic en el camp del periodisme. Va iniciar la seva carrera al Perú com a redactor al setmanal The Lima Times i, des de llavors, ha viscut i relatat els conflictes internacionals més importants de les últimes dècades, fent cobertures a l’Iraq, l’Afganistan, el Líban, Síria, Líbia, Somàlia o el Sudan i a l’Amèrica llatina i el Carib. També ha escrit sobre destacades figures contemporànies com Gabriel García Márquez, Hugo Chávez, Fidel Castro, Augusto Pinochet, el rei emèrit Joan Carles I o Saddam Hussein. Els seus treballs han aparegut, entre d’altres, a The New York Times, The Guardian, El País, Der Speigel, Le Monde o La Repubblica i ha publicat diversos llibres com La tumba del León: Partes de guerra desde Afganistán (Emecé, 2002), La caída de Bagdad (Anagrama, 2005) i Che Guevara: una vida revolucionaria (Anagrama, 2006). Arran d’aquest últim llibre, va col·laborar com a assessor de la producció cinematogràfica Che (2008), dirigida per Steven Soderbergh. Entre els diversos guardons que ha obtingut al llarg de la seva carrera també destaquen la Menció d’Excel·lència de l’Overseas Press Club de Nova York pel seu reportatge des de l’Afganistan (2002); o el premi Reporters del Món, que concedeix cada any el diari El Mundo, per la seva cobertura a l’Iraq (2005). Actualment forma part del comitè rector de la Fundación Gabo, amb seu a Colòmbia, que va fundar Gabriel García Márquez el 1995.