Iki Yos Piña Narváez

Artista afrocaribenyx-descendent a la diàspora. Iki Yos Piña Narváez explora les memòries, el pensament i les pràctiques anticolonials del Carib negre, connectant l’experiència personal i corporal amb la resistència històrica dels cossos cimarrones. Des de la dissidència sexual i la futuritat negra / afroindígena caribenya, també problematitza el binarisme del discurs occidental. Sociòlogx de formació, té un màster en sociologia de les ciències i en estudis crítics. A Barcelona, ha participat més recentment en les exposicions El terremoto está intacto (juntament amb Jota Mombaça, Fundació Joan Miró, 2023), una relectura crítica de les narratives colonials occidentals, i en Nosymmetries (Centre d’Art La Capella, 2024). La seva obra forma part de la col·lecció del Museo Reina Sofía i ha estat exhibida a la Biennal de Sidney (2020), la Triennal d’Arts del Brasil (2021) i la Biennal de Kochi (2022). Ha escrit «No soy queer, soy negrx», del llibre No existe sexo sin racialización (Colectivo Ayllu, 2017); Este cuerpx otrx d’Inflexión marica. Escrituras del descalabro gay en América Latina (Editorial Egales, 2018), i No son 50, son 500 años de resistencia (Colectivo Ayllu, 2019). Forma part dels col·lectius Ayllu i Don’t Hit a la Negrx, de la cooperativa Periferia Cimarronas i del laboratori experimental de pensament negre In the Wake. Al llarg de la seva trajectòria, ha format part de moviments estudiantils, grups feministes de dissidències sexuals i processos de pedagogia radical alternativa amb el col·lectiu Red de la Calle. Ha impartit tallers d’educació popular-anticolonial i pràctiques artístiques amb comunitats racialitzades a Barcelona, Buenos Aires i Madrid. També ha il·lustrat la coberta del llibre Feminismos antirracistas: relecturas para el siglo XXI (Icaria, 2024).