Hidrogenesse

Hidrogenesse s'autodefineixen com un duo d’art-rock electrònic, compositors de cançons pop-populistes, productors de mantres romàntic-sexuals, autors d’omplepistes situacionistes, intèrprets del gènere místic-còmic. Hidrogenesse són Carlos Ballesteros i Genís Segarra.

El directe d’Hidrogenesse és molt versátil. Estan habituats a realitzar concerts a petites sales independents (Apolo, Razzmatazz, Ochoymedio, ElSol…) i a festivals gegants (FIB Benicasim, Primavera Sound, BBK Live, SOS, Do Norte, Arenal Sound, Sonorama), en museus o bars, centres culturals i al carrer mateix. El valor del seu show és la comunicació directa.

Els seus primers discs van ser el single Así se baila el siglo XX (2000) i Eres PC Eres Mac (2001), un EP de cinc cançons. El 2002 publiquen el seu primer àlbum Gimnàstica Passiva (2002), que els dona cert reconeixement nacional. Amb la publicació del seu segon àlbum Animalitos (2007), Hidrogenesse confirma el seu talent i aconsegueix donar forma a les seves ambicions artístiques. Les seves dotze cançons inspirades en la música dels anys 70 (glitter i kraut rock) assoleixen el seu propòsit de compartir la seva peculiar forma de veure el món. L’àlbum rep excel·lents crítiques i la cançó Disfraz de tigre és elegida entre les preferides del 2007 per revistes, ràdios i webs

Des d’aleshores, la seva discografia ha anat augmentat amb els àlbums Roma (2015); el recopilatori Most (2016); l’àlbum tribut a Alan Turning Un Dígito binario dudoso. Recital para Alan Turing (1912-1954), que van estrenar en directe com a teloners de la gira espanyola de Magnetic Fields; i Joterías Bobas (2020), un disc crítica al desànim i teràpia contra la gravetat i que té cançons escrites o inspirades en Mèxic i en els seus viatges per Llatinoamèrica.

El seu últim treball neix el 2019, quan la comissària Mery Cuesta els hi proposa crear una peça musical per a l’exposició «Humor absurdo: una constelación del disparate en España» que s’inaugura el gener del 2020 al Centro de Arte Dos de Mayo de Madrid. L’encàrrec es transforma en l’àlbum ¿De qué se ríen los españoles? que recopila les cançons presentades a l’exposició i altres peces desenvolupades.