Enric Casasses

És segurament el poeta català més influent de la seva generació, autor d’una obra genuïna i transgressora i recuperador de la tradició de la poesia oral. Amb un bagatge molt heterogeni —des de la poesia trobadoresca fins al surrealisme psicodèlic, passant per autors com Verdaguer o Víctor Català—, Casasses ha esdevingut el testimoni oral i escrit d’una nova manera de fer poesia en la literatura catalana. Així ho demostra una vasta obra que inclou poesia, narrativa i dramatúrgia, i en la qual destaquen títols com La cosa aquella (Empúries, 1982), T’hi sé (Edicions 1984, 2013), A la panxa del poema en prosa que no hi neva ni hi plou (Tria, 2013) i, recentment, El nus la flor (Edicions Poncianes, 2017). També ha fet de traductor, tasca amb què va obtenir l’any 2011 el premi Crítica Serra d’Or. En la seva faceta d’editor, ha recuperat textos d’autors com Juli Vallmitjana, Jacint Verdaguer, Víctor Català o Francesc Pujols. Guanyador de nombrosos premis literaris, l’any 2012 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Literatura pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) com a reconeixement per la seva trajectòria literària i artística. Al 2020 ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.