Cristina Rivera Garza

Cristina Rivera Garza, nascuda a Matamoros (Mèxic) el 1964, és una de les veus més rellevants de la literatura mexicana contemporània. Novel·lista, poeta, contista i assagista, és l'única autora que ha estat reconeguda en dues ocasions amb el Premi Internacional Sor Juana Inés de la Cruz, per Nadie me verá llorar en 2011 i La muerte me da en 2009. És professora distingida M. D. Anderson i fundadora del doctorat en Escriptura Creativa en espanyol a la Universitat de Houston, Texas.

Els seus llibres més recents són Autobiografía del algodón (Literatura Random House, 2020), El invencible verano de Liliana (PRH, 2021), i Grieving. Dispatches from a Wounded Country (The Feminist Press, 2020, traduït per Sarah Booker, i finalista del 2021 NBCC Award). New and Selected Stories, traduït per Sarah Booker et. al., va ser publicat per Dorothy Project l’any 2022. Recentment ha guanyat el Premi Shirley Jackson 2018, el Premi Iberoamericà Donoso 2021, el Premi Nuevo León Alfonso Reyes 2021, el Premi Mazatlan 2021 i el Premi Villaurrutia d’escriptors per a escriptors 2021. L’any 2020 obté la prestigiosa beca MacArthur.