Ves al contingut principal

Bel Olid

Escriptora, traductora i activista feminista

És escriptora, traductora, professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona i activista feminista. Com a narradora, es va donar a conèixer el 2009 amb el conte Crida ben fort, Estela! (Fineo), on tractava l’abús sexual infantil, que va rebre el premi Qwerty al millor llibre infantil de l’any. Al llarg de la seva trajectòria, ha seguit publicant obres de literatura infantil i juvenil, gènere al qual també ha dedicat reflexions teòriques, com Les heroïnes contraataquen (Pagès Editors, 2011), Premi Rovelló, un assaig sobre els rols de gènere en la literatura infantil. Amb la seva primera novel·la, Una terra solitària (Empúries, 2011), en què retrata tres dones d’una mateixa família i explora temes com la migració, la sexualitat i l’abús, va obtenir el premi Documenta 2010. També ha conreat l’assaig amb títols clau en la divulgació del feminisme com Feminisme de butxaca: kit de supervivència (Angle Editorial, 2017), Follem? (Bridge, 2019) i A contrapel (Destino, 2020). Com a traductora ha portat al català Problemes de gènere (Angle Editorial, 2021), de Judith Butler, una de les obres cabdals del pensament feminista. Actualment presideix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i col·labora en diversos mitjans de comunicació com Núvol o el diari Ara.

Actualització: 23 juliol 2021

Continguts

Publicacions

Ha participat en

Conversa amb Douglas Stuart i Bel Olid

Escriure és la meva revolta

Conversa amb Jeanette Winterson

L’exposició vista per...

Eloy Fernández Porta, Bel Olid, Najat El Hachmi, Miquel Missé i Tania Adam

Kosmopolis 2019

X Festa de la Literatura Amplificada

Cartografies de la identitat

Taula rodona amb Anita Heiss, Stefanie Kremser i Bel Olid

Diàleg entre Jane Lazarre i Bel Olid

Maternitat, activisme i democràcia

Kosmopolis 2017

IX Festa de la Literatura Amplificada

Bel Olid i Borja Bagunyà. Modera: Jordi Nopca. Direcció escènica: Marc Caellas

L’estómac dels escriptors (2). La literatura catalana no s’empassa l’excés?