Barbara Hammer

Va néixer a Hollywood, Califòrnia. Es va llicenciar en Psicologia per la UCLA el 1961 i més tard es va matricular en un curs de pintura impartit per l’expressionista abstracte William Morehouse, que la va animar a experimentar amb el cinema. Proveïda d’una càmera súper-8 amb lent bifocal, Hammer va fer la seva primera pel·lícula, Schizy («Jo era literalment una dona que vivia en un món d’homes»), i llavors decideix separar-se del seu marit i canvia de vida en descobrir la seva sexualitat com a lesbiana («Quan vaig fer l’amor amb una dona per primera vegada, tota la meva visió del món va canviar. A més dels plaers sensuals, la meva xarxa social va canviar de dalt a baix. Em vaig sentir arrossegada per les energies i els somnis d’una revolució feminista»). Durant la dècada de 1970 filma 29 pel·lícules que capten les seves experiències sobre el sexe i les subjectivitats lesbianes i dissidents, amb títols com Dyketactics (1974) o Women I Love (1976).

Concep des d’aleshores la història del cinema com una pantalla en blanc, per inscriure-hi les històries, els cossos i les sexualitats excloses. El seu treball com a cineasta i la seva filosofia i pràctica feminista es despleguen en conferències i publicacions i en

activisme pedagògic, en què explora els rols de gènere, la família, la malaltia o la vellesa. En la dècada de 1980 investiga i proposa diàlegs crítics sobre la vida i l’obra de nombroses cineastes avantguardistes que havien quedat oblidades o eren poc tractades. Dins d’aquest projecte de genealogia, incorpora aspectes autobiogràfics en la seva pròpia obra, segons la necessitat de reescriure la Història i qüestionar els llocs des d’on es construeix i s’imposa. D’aquesta manera, culmina una trilogia de llargmetratges assagístics: Nitrate Kisses (1992), Tender Fictions (1995) i History Lessons (2000), amb la idea que els espectadors es converteixin en historiadors i arqueòlegs. El 2006 li van diagnosticar un càncer d’ovaris, però encara tindria energia per realitzar set noves pel·lícules i publicar el llibre Hammer! Making Movies Out of Sex and Life. Quan va morir, el 2019, havia realitzat vuitanta-tres pel·lícules i una extensa constel·lació artística i pràctica: fotografies, collages, dibuixos, performances, instal·lacions, publicacions, projeccions, tallers i projectes pedagògics.