Mar, passejades, fluxes de pensament

Martine Rousset adapta un vers de Borges –«El mar és un antic llenguatge que jo no arribo a desxifrar»– capturant cal·ligrafies de llum sobre el relleu de les onades. A la seva pel·lícula Mer, els crits llunyans i el pols de la marea es confonen a la riba per evocar, amb la intensitat d'una correspondència proustiana, l'estiu, la platja i la infantesa.

A Passage du désir, Jakobois posa en marxa un tren de desig a partir de refilmacions de competicions esportives, imatges urbanes, art sacre i porno gai, alimentant una experiència entre l'exaltació i el que és ombrívol, entre el record celebratori i la frustració.

Al llarg de Sécan ciel, Jean-Michel Bouhours retrata un espigó, alternant a gran velocitat fotografies en blanc i negre i dibuixos acolorits, explorant la qualitat particular d'un terme intermedi entre la fotografia i el dibuix, i un poderós símil de la coloració i abstracció de la memòria.

Gary Beydler filma durant tot un any el passeig lineal d'un moll. Cada tall de pla a Venice Pier presenta variacions imprevisibles segons l'hora del dia, la marea, el clima, les estacions, el nombre de passejants o la velocitat de filmació, suggerint la simultaneïtat que podem experimentar quan travessem un lloc que coneixem bé.

Finalment, Barbara Hammer, acompanyada per la música de Pauline Oliveros, construeix l'experiència anantròpica –és a dir, no subjecta a una dimensió humana– d'un temps i d'un espai doblats que ens fan avançar a velocitats vertiginoses per llocs d'«alta densitat energètica», des del desert de Nou Mèxic fins al cor de Manhattan.

Mer, Martine Rousset, França, 2003, 16 mm, 18'

Passage du désir, Jakobois, França, 1988, 16 mm, 11'

Sécan ciel, Jean-Michel Bouhours, França, 1979, 16 mm, sense so, 9'

Venice Pier, Gary Beydler, Estats Units, 1976, 16 mm, 16’

Bent Time, Barbara Hammer, Estats Units, 1984, 16 mm, 22'

Projecció en 16 mm. Còpies procedents de Light Cone.