Aurora Gasull Altisent

Barcelona (Espanya), 1962

Violoncel·lista i membre de diverses formacions de cambra fins al 1990, any en què s’inicia en l’àmbit visual amb la fotografia, el dibuix i la pintura. Atreta pel progrés digital, estudia el Màster de creació musical i tecnologia del so (UPF) i s’especialitza amb el Màster d’animació per ordinador i síntesi d’imatge (UIB). Després d’uns anys de professió activa, inicia l’exploració de la imatge abstracta, primer prenent la música com a tema i més endavant en una col·lecció de peces silents d’animació pura (Sèrie negra) i diverses peces projectades sobre ceràmica o paper (Tondos de llum, Cançons del bosc, entre d’altres). El 2018 participa en el programa de cinema experimental elaborat per la Fundación Juan March (L’abstracció en moviment, 1921-2012), que acompanya l’exposició de Hans Hinterreiter a la seu de Palma i al Museu d’Art Abstracte de Cuenca.

«Crec que el visual animat és una extensió de la pintura i que la música pot fer de mestra en el camí de l’abstracció en el temps. Les eines digitals permeten l’exploració del llenguatge visual com mai abans havia succeït, tot i l’extrema frustració que, ara per ara, suposen si les comparem amb l’experiència de tocar un instrument. L’animació és una experiència en un tempo lentíssim: des que comença fins que acaba passen dies i setmanes de dedicació. (...) Els darrers anys he començat a treballar amb eines de directe que ofereixen una nova espontaneïtat, i a substituir la pantalla com a suport per a la projecció sobre ceràmica blanca, paper i pedra, materials que revelen l’exhibició dels colors de la llum en una experiència sensible. Potser podré tornar a dubtar i equivocar-me en directe».