Timothy Morton

La crisi ecològica a la qual ens enfrontem és també una crisi sobre el sentit que donem a les coses. No només estem assistint a canvis colossals i inquietants en parts del nostre món que hem considerat durant massa temps un rerefons estàtic i neutral; també estem veient com canvis negatius per a algunes persones poden resultar profitosos per a d’altres (russos de l’Àrtic i noruecs que volen prendre el sol, potser). I encara més, estem veient com l’escala del canvi humà és només una escala entre una varietat desconcertant d’escales. El temps geològic tracta sobre com canvien les roques —elles no esperen passives i confiades. Tots aquests canvis profunds estan canviant les nostres pròpies idees sobre el que el canvi en si podria ser, ja sigui polític, artístic, psicològic o físic. El canvi en si mateix està canviant. Com ens enfrontem a un món en el qual no només s’estan fonent els nostres entorns físics, sinó també les nostres idees sobre quins són aquests entorns?

Relacionat amb Kosmopolis 2017, Kosmopolis, Kosmopolis 2017

22 març 2017