Lynne Segal

Potser les dones necessiten començar a envellir de manera escandalosa, per contrarestar els escàndols de l’envelliment. Tal com la professora de psicologia i estudis de gènere Lynne Segal il·lustra al seu llibre Out of Time: The Pleasure & Perils of Ageing [Fora del temps: El plaer i els perills de l’envelliment], al llarg de la història i del territori, les dones grans, tot i que generalment no tenen poder, han estat temudes i ridiculitzades com a problemàtiques, i fins condemnades com a bruixes en les èpoques més dures. Tots, fins i tot les mateixes dones, hem tingut problemes a no témer ni menysprear el cos femení envellit, com s’aprecia especialment en les representacions de la carn femenina envellida. Culturalment la pressió per ser sempre joves, amb interminables falses promeses per mantenir-nos sempre així, està en tots nosaltres, però especialment en les dones. Fins i tot aquells que amb les millors intencions han volgut superar les formes de menyspreu a què la nostra cultura sotmet l’envelliment, ho han fet partint del concepte antic d’intemporalitat, suggerint que els vells no són tan diferents dels joves. No obstant això, aquesta ceguesa cap a l’edat és en si mateixa una subtil expressió dels prejudicis sobre ella, que despulla la gent gran de la seva història i manté intacta l’obsessió per la joventut. 

Relacionat amb Kosmopolis 2017, Kosmopolis, Kosmopolis 2017

22 març 2017