Michel Serres: «Pensar és inventar»

L’obra de Michel Serres és una formidable travessia entre les disciplines científiques i humanistes que defineixen el nostre món. Segons Serres, agonitza l’era en què la concentració conduïa al poder, constituïa el saber, construïa l’Estat, la vida social o individual. Està naixent una poètica de la lleugeresa que Serres albira en un paisatge evolutiu on la confluència dels fluxos travessa les antigues densitats d’un saber cristal·litzat i crea novetats imprevisibles. Des d’obres com El pas del nord-oest (1980), el filòsof i matemàtic francès ha buscat el passatge que uneix les ciències dures amb les ciències humanes, i adverteix la dificultat de la tasca a causa de les resistències i els prejudicis de les dues cultures. Serres és també un dels primers pensadors europeus a proposar un «contracte natural» per assumir el repte que implica la greu crisi ecològica que estem patint. I, a diferència d’altres intel·lectuals que es lamenten pels estralls cognitius provocats per les noves tecnologies, l’autor gal defensa a Ditona (2014) «la presumpció de competència» dels nadius digitals, i augura una reinvenció de les maneres de conèixer i habitar el món.

Entrevistem Michel Serres arran de la presentació a Barcelona del seu llibre Figuras del pensamiento (Gedisa, 2016), una autobiografia intel·lectual que resumeix amb rigor i encant l’aventura de pensar, és a dir, de «veure-hi en gran». Sosté Serres: «Pensar vol dir inventar. Tota la resta (...) es pot considerar preparació, però de seguida cau en la repetició, el plagi i la servitud. (...) val més oblidar aquesta fèrula, aquest format, per, alleugerit, innovar».

14 juny 2016