Fantasmes i virus

El que volia ser un elogi de les mans ha acabat reflexionant sobre el virus i una crisi global que ha ressuscitat vells fantasmes. Els laics vivim les coses de la ciència amb una mentalitat més màgica del que creiem. A les societats progressades les pors i idees de culpa i càstig són algunes de les religions que encara ens acompanyen. No és fàcil matar a un Déu mil·lenari, no és fàcil ser ateu. S'ha dit del futbol o del rock que funcionen com religions, amb els seus ídols i cultes massius, però la ciència també té els seus sants, entre els quals es recorda avui a Louis Pasteur i Robert Koch, que van descobrir i van lluitar contra quelcom que no es veia a simple vista, igual que els esperits. Certa confusió entre ciència, màgia i espectacle ja era vella abans de la invenció del cinematògraf. Ens preguntem aquí, sense oblidar l'inesperat protagonisme de les mans en quina mesura es mesclen realitat i ficció en la nostra experiència d'un virus que en poc temps ha canviat moltes coses.

Guió, realització i muntatge: Félix Pérez-Hita.
Producció: Víctor Diago.
Idioma: Castellà.
Duració: 25mins

Relacionat amb Soy Cámara online, Pensar la pandèmia

1 maig 2020