Ves al contingut principal

Dins l’exposició

Nou irradiacions

Constel·lació gràfica. Joves autores de còmic d’avantguarda

Els estels que conformen una constel·lació com la que centra aquest projecte expositiu no només s’il·luminen entre si gràcies a la proximitat, sinó que també projecten la seva llum sobre diferents punts d’un territori molt més ampli com el de l’univers del còmic i altres zones limítrofes. En aquesta entrega de la secció «Dins de l’exposició», cadascuna de les nou autores sosté una particular irradiació: alguna mostra aspectes de la seva identitat que han quedat fora del muntatge expositiu final, d'altres llancen opinions incisives sobre el context social o cultural, desvetllen rituals de formació o amplien, de maneres sovint inesperades, el camp de batalla de la seva irrenunciable estètica.

Un text de Jordi Costa, cap d'exposicions del CCCB.

 

 

Una inspiració portàtil

Quan Robert Crumb, un dels pares fundadors del comix underground, va crear el gat Fritz estava traçant, potser sense pretendre-ho, una il·luminadora línia de filiació entre la historieta contracultural i aquesta tradició dels funny animals que havia nodrit moltes de les tires de premsa que havia llegit en la seva infància. La contracultura no és exactament la perversió de les mitologies de la immaduresa, sinó la prolongació, per altres mitjans, d'aquella capacitat de subversió i aquella llibertat imaginativa que defineixen la mirada de qui encara no ha hagut de bregar amb les rebaixes i els desenganys de la vida adulta. Roberta Vázquez, hereva de l'esperit irreverent i dionisíac del mestre Crumb, crea alguns dels seus personatges més inoblidables servint-se d'una metodologia que també construeix ponts entre una infància enlluernada i un present vidriòlic. Figures, ninots i joguines icòniques com els maletins/habitatge Polly Pocket serveixen d'inspiració per a molts dels seus treballs. Com recorda l'autora: «Un dels primers records que tinc respecte a fer còmics és estar jugant amb uns ninots en forma d'animals del bosc, que regalaven amb els ous Kinder, i un dia començar a dibuixar-los per explicar històries amb ells en format còmic. Amb el pas dels anys, no he abandonat aquest sistema, m'agrada inspirar-me en petites figures per crear personatges, de vegades les busco i les compro, i altres vegades m'arriben de manera completament inesperada». A la galeria que presentem aquí, Vázquez relaciona aquests objectes màgics amb els ressons que deixen a la seva obra.

 

Del globus a la pancarta

Quina és la relació entre els globus on s’insereixen els diàlegs d’una historieta i les pancartes on una col·lectivitat sintetitza les seves reivindicacions militants? L’hàbit de Bàrbara Alca de dissenyar una pancarta feminista cada 8M convida a pensar que la cartelleria militant que crida el seu enginy i la seva fúria al bell mig d’una manifestació podria ser considerada una de les moltes infiltracions del llenguatge del còmic dins l’espai públic. Entre altres coses, perquè la capacitat de les pancartes de Bàrbara Alca d’harmonitzar sentit de l’humor, referències incisives a l’actualitat i consciència de gènere permetria considerar-les una ampliació conseqüent del discurs esmolat i combatiu de les seves historietes.

 

Una qüestió de visibilitat

A l’edició del Saló del Còmic de Barcelona de l’any 2017, Conxita Herrero, nominada a millor autora revelació per Gran bola de helado, va aprofitar la cerimònia de lliurament de premis per fer esclatar una bomba molt pertinent llegint un comunicat que denunciava el cridaner desequilibri de gènere en una llista composta per trenta-cinc nominacions, de les quals només tres corresponien a autores. L’any anterior, el Saló d’Angoulême també havia estat escenari d’una polèmica quan creadors tan rellevants com Daniel Clowes, Charles Burns, Milo Manara, Joann Sfar, Pierre Christin, Étienne Davodeau, Riad Sattouf i Chris Ware es van sumar al boicot motivat per l’absència de dones en les candidatures al gran premi del certamen. Herrero creia que a Barcelona tindria lloc una plantada semblant, però va haver de ser ella qui aixequés la veu enfront del Goliat de la discriminació de gènere.


Intervenció de Conxita Herrero al Saló Internacional del Còmic de Barcelona 2017.

 

Els palaus del poble

Un dels factors clau en la democratització de la lectura de còmics els darrers anys ha estat la creixent implicació de la xarxa de biblioteques públiques a l’hora de nodrir els seus fons no sols amb els clàssics del mitjà, sinó també amb la producció contemporània en totes les formes, estètiques, registres i variants. La programació d’exposicions, cursos, tallers i activitats vinculades a la divulgació del còmic també ha estat fonamental i ha fet que algunes biblioteques en particular, com la de Can Fabra al barri de Sant Andreu de Barcelona o la Tecla Sala a l’Hospitalet de Llobregat, destaquin pel seu compromís sostingut amb el mitjà. I al territori de l'Estat també és un exemple brillant la ComicTeca de la Biblioteca Regional de Múrcia, que compta amb mobiliari decorat per una autora tan destacada com Ana Galvañ. En el cas de Nadia Hafid, la inauguració de la Biblioteca Central de Terrassa va ser un moment decisiu en la seva formació lectora, tal com recorda ella mateixa en aquest fragment d’entrevista marcat per un entusiasme contagiós.


Nadia Hafid parla de les biblioteques públiques (2022).


Poesia dibuixada

La trajectòria de Marta Cartu és plena de productius entrecreuaments entre disciplines atès que a banda d’explorar les possibilitats més experimentals del còmic amb els seus fanzins i l’obra de maduresa que és Hola Siri, l’artista ha temptejat codis de la performance i de la instal·lació artística i ha introduït narratives seqüencials dins de sorprenents peces de ceràmica. L’any 2020, Cartu també va indagar sobre les possibilitats de diàleg entre els llenguatges de la historieta i la poesia a través de la participació en el projecte Dúplex, que ja havia proposat arriscades parelles de ball entre poetes i artistes de còmic en les edicions prèvies holandeses i angleses abans d’arribar a Espanya amb les editorials Alas Ediciones i Ediciones Marmotilla. Marta Cartu va treballar estretament amb un poeta de Salamanca, Óscar Rodríguez Martín, i el resultat de la col·laboració va ser aquesta peça que recuperem aquí, en la qual no sols els dibuixos de l’artista sinó també el cromatisme i l'arriscada composició de pàgina contribueixen a amplificar el poder de la paraula poètica.

 

Col·laboració entre el poeta Óscar Rodríguez Martín i Marta Cartu pel projecte Dúplex.

 

 

Visionària digital

Com a membre del col·lectiu mintamintae, Miriampersand dedica bona part de la seva creació a l’art digital, experimentant amb il·lustracions que semblen vingudes d’una realitat alternativa i amb animacions que es posen al servei d’efectes atmosfèrics d’una seductora irrealitat. Les peces que s'exhibeixen aquí van ser elaborades per a dues exposicions presentades en el context de festivals: la primera, As Above, So Below, formava part d’ArtBabel, mostra que acompanyava la programació del festival Río Babel, celebrat a Madrid al juliol de 2022, en què es convidava els artistes convocats a indagar en el concepte de fluid; la segona, Your Off, My On, integrada dins de l’exposició On/Off del festival OFFF Sevilla de desembre de 2022, planteja una reflexió sobre la idea que la brossa d’algú pot esdevenir el tresor d’algú altre a partir de la imatge apocalíptica d’una rata que gaudeix de les deixalles de la humanitat.

 

As Above, So Below , 2022

Your Off, My On, 2022

 

 

El regne de l'street art

Una de les moltes facetes de la producció artística de Genie Espinosa no es desplega en el format paper que permet agermanar còmic, il·lustració i cartellisme, sinó en els murs de l’espai públic o a les façanes de bars i comerços disposats a treure tota l’artilleria pesant de la seducció cromàtica. L’obra mural de Genie Espinosa, amb ressons d’un pop dionisíac, lliga amb el vessant més urbà del seu univers estètic, aquell que la fa sentir-se tan còmoda dibuixant adolescents d’extraradi com dissenyant una imatge comercial per a artistes com Nathy Peluso. Aquesta és només una petita selecció d’una obra ingent en la qual també es pot veure el vídeo que resumeix la creació d’una pintura mural que Genie Espinosa va elaborar conjuntament amb l’artista Egle Zvirblyte.


Genie Espinosa i Egle Zvirblyte pintant un mural a Barcelona.

 

La novel·la gràfica i els seus voltants

El 1978, Will Eisner, creador del clàssic personatge The Spirit, va utilitzar l'estratègia de definir el seu darrer treball –l'ambiciós Contrato con Dios– com a novel·la gràfica amb la intenció que el mercat editorial el tractés com un llibre més i no el condemnés a la segregació implícita del circuit especialitzat en còmic. Des de llavors, l'etiqueta ha servit per identificar algunes obres tan crucials com Maus, d'Art Spiegelman, o Persépolis, de Marjane Satrapi, tot i que aquesta autora ha rebutjat l'etiqueta dient que el que ella fa són, fonamentalment, historietes, ni més, ni menys. Identificar algunes obres com a novel·les gràfiques ha tingut conseqüències positives perquè llibreries, mitjans de comunicació i alguns lectors s'han sentit així atrets per un llenguatge que fins llavors havien mirat amb certa condescendència, de manera que la historieta –perquè la novel·la gràfica no està constituïda per cap altra essència– ha arribat a llocs on no havia arribat abans. Però l'etiqueta també ha esdevingut una espècie de passaport per a la validació cultural que ha condemnat a una certa invisibilitat molts altres registres de la narració seqüencial. Ana Galvañ elabora aquí la seva defensa de la riquesa d'un mitjà que es defineix en l'heterogeneïtat de registres.


Ana Galvañ parla de la novel·la gràfica (2022).

 

La Sibil·la a la necròpolis

L’estètica poètica, evocadora i atmosfèrica de María Medem ha trobat un productiu camí d’experimentació en la imatge animada, on l’autora integra algunes solucions de diagramació del pla i de composició analítica que traslladen a la imatge en moviment algunes de les propostes formals més imaginatives de la seva obra en el terreny de la historieta. Formacions musicals com Bombay Bicycle Club, Hovvdy, Olovson i Hermanos Gutiérrez n'han reclamat la màgia en una sèrie de vídeos musicals d’una bellesa realment hipnòtica. Una llista a la qual ara se suma un cantaor com Perrate a l’últim treball audiovisual de María Medem, La Sibila. La peça marca un punt d’inflexió en la seva carrera com a animadora perquè en aquest cas el traç i les formes intervenen en les imatges reals d’un pla seqüència rodat en un lloc tan carregat de ressons com la tomba de Servilia a la necròpolis de Carmona. L’equip de La Sibila, sota la direcció de Carolina Cebrino, és d’autèntic luxe i té, entre altres col·laboracions, la de noms de tan reconeguda trajectòria en la indústria audiovisual com Dani de Zayas (so directe) i Eduardo Jara (fotografia).


PERRATE canta a la Sibila, 2023. Direcció: Carolina Cebrino. Direcció de les animacions i animació: María Medem. Produït per Cabrera Films.  

Constel·lació gràfica

Joves autores de còmic d’avantguarda

2 desembre 2022 — 18 juny 2023

Bàrbara Alca, Marta Cartu, Genie Espinosa, Ana Galvañ, Nadia Hafid, Conxita Herrero, María Medem, Miriampersand i Roberta Vázquez conformen la constel·lació d’universos creatius d’aquesta exposició. Són nou autores que experimenten amb estils i llenguatges, que trenquen els esquemes del còmic i que comparteixen una mirada crítica i carregada d’humor envers el món.

Més informació de l’exposició