Ves al contingut principal

Exposició

Pasolini Roma

L’exposició «Pasolini Roma» s’apropa a l’escriptor i cineasta italià Pier Paolo Pasolini (1922-1975) a través de les seves relacions amb Roma. I aquest acostament significa entrar de dret en tot el que constitueix i defineix Pasolini: la poesia, la política, el compromís civil, el sexe, l’amistat, el cinema.

La mostra s’estructura en sis apartats cronològics que corresponen a sis etapes vitals i creatives de Pier Paolo Pasolini. S’inicia amb l’arribada a Roma el 28 de gener de 1950 i es tanca el 2 de novembre de 1975, quan el seu cos va ser trobat sense vida prop d’Òstia.

Roma no va ser només un decorat o un simple lloc de residència per a Pasolini, sinó que també va representar una veritable existència física, carnal i passional. La trobada amb Roma fou per a l’autor com una gran història d’amor, amb les seves decepcions i els seus sentiments barrejats de passió i odi, les fases d’atracció i les de rebuig i allunyament.

Per al Pasolini analista de l’evolució de la societat, Roma va constituir el seu principal espai d’observació, el seu camp permanent d’estudi, de reflexió i de lluita. Va ser a partir de les transformacions d’aquesta ciutat que va analitzar els canvis de la Itàlia i els italians dels anys seixanta i setanta.

Hi ha una Roma anterior i una Roma posterior a Pasolini. Els seus escrits i les seves pel·lícules van crear un nou imaginari de la ciutat de Roma. Pasolini no es va acontentar amb integrar la ciutat com a teló de fons de les seves novel·les i les seves pel·lícules, sinó que va «refundar» Roma a través de la literatura i el cinema. Com a gran creador, va concebre un nou mite d’aquesta ciutat vaticana i política, dels seus barris i dels seus habitants.L’exposició és el fruit d’una coproducció entre quatre institucions culturals europees, on es presentarà de forma consecutiva.

L’exposició «Pasolini Roma»  és un projecte que comparteixen el mateix CCCB, la Cinémathèque Française de París, el Palazzo delle Esposizioni de Roma i el Martin Gropius Bau de Berlín. Pasolini Roma és un projecte seleccionat, avaluat i finançat per la Comissió Europea per significar el caràcter europeu, transnacional i actual de l’obra de Pasolini i del projecte en si mateix.

En paral·lel a l’exposició presencial, la plataforma «Pasolini Roma» ofereix una experiència interactiva per seguir descobrint al cineasta italià a través d’un mapa amb cinquanta adreces de llocs i dates emblemàtiques de la Roma pasoliniana.

 

1950 - 1954

On Pasolini arriba a l’estació de Roma amb la seva mare Susanna, el gener de 1950, sense honor ni feina. On viu al gueto abans d’exiliar-se a una casa pobra d’un barri pobre, a prop d’una gran presó. On comença a fer de professor per un sou de misèria. On oscil·la entre el desesper i l’entusiasme.

Pasolini arriba a l’estació de Roma amb la seva mare al gener del 1950. El jove poeta ha estat expulsat de l’ensenyament públic i del partit comunista acusat d’haver tingut contactes sexuals amb adolescents a Ramuscello, al Friül de la seva infantesa, al nord d’Itàlia. Més tard va ser exculpat d’aquestes acusacions.

Viu provisionalment amb una família d’amics del seu oncle, al centre de la ciutat, però aviat s’instal·la en un suburbi pobre, prop de la presó de Rebibbia.

Aquest període de misèria està animat per la sensació exaltada que «Roma és divina». Hi descobreix la població marginada de les borgate (suburbis), el seu llenguatge, la seva subcultura i la seva violenta vitalitat. Un món desconegut que esdevindrà la seva principal font de creació literària i cinematogràfica.

Aquí descobrirà la sexualitat lliure i instantània amb els ragazzi de Roma. En companyia de l’escriptor Sandro Penna, freqüenta les ribes del Tíber, un dels seus punts de referència simbòlics i poètics.

1955-1960

On Pasolini, amb Ragazzi di vita, entra a primera línia de la vida intel·lectual romana. On comença a escriure per al cinema dels altres. On s’acosta al centre de Roma. On estableix vincles duradors d’amistat i viatges amb Alberto Moravia i Elsa Morante. On coneix Laura Betti.

Amb la publicació de Nois de la vida, el 1955, Pasolini ingressa sorollosament en el cercle públic de la vida intel·lectual i artística romana. Fa entrar en la literatura italiana l’argot dels trinxeraires i les prostitutes de les borgate i el dialecte romà. El llibre provoca un escàndol, però els seus nous amics escriptors el defensen.

Comença a treballar en guions de Soldati, Fellini, Bolognini i d’altres. Intima amb les persones que seran els seus millors amics i els més constants, Alberto Moravia i Elsa Morante. Coneix Laura Betti, cantant i actriu, que l’acompanyarà tota la vida, actuarà a les seves pel·lícules i al seu teatre, i serà l’eix de la seva vida social romana.

Ara els seus ingressos li permeten comprar el primer cotxe i deixar el barri apartat de Rebibbia per anar al de Monteverde, on s’instal·larà el 1954.

1961 - 1963

On Pasolini, amb trenta-nou anys, fa la seva primera pel·lícula, Accattone, sense saber res de tècnica cinematogràfica. On encadena tres pel·lícules sobre la Roma de les borgate, de la qual s’ha fet el cantor. On filma amb LA romana de la postguerra, Anna Magnani. On es multipliquen els processos contra ell. On fa una coneixença decisiva per a la seva vida amorosa.

Pasolini, home d’escriptura, entra en el cinema amb Accattone (1961). Abans de començar el rodatge, Pasolini viatja a l’Índia amb Alberto Moravia i Elsa Morante. Aquest viatge serà bàsic per la seva fascinació pel Tercer Món, que no pararà de créixer.

La seva trilogia romana, Accattone, Mamma Roma i La ricotta, va néixer de l’amor que sentia pels personatges del lumpenproletariat que descriu i fa parlar a les seves primeres novel·les. Els barris del Testaccio, Pigneto, la Tuscolana i el Parco degli Acquedotti fan la seva entrada lírica en el cinema italià.

Anna Magnani és la protagonista de la seva segona pel·lícula, Mamma Roma (1962).

La ricotta, que roda cap al final del 1962, es trobarà al centre d’un sorollós procés per blasfèmia. A partir d’aquí i fins que l’assassinin, per a Pasolini Roma serà la ciutat dels tribunals. Lluita en trenta-tres processos que volen fer callar aquesta veu que analitza, critica i polemitza sense parar.

En el rodatge de La ricotta coneix un noi de les borgate, Ninetto Davoli, aprenent de fuster, que serà el gran amor de la seva vida.

1963 - 1966

On Pasolini s’instal·la en un barri residencial nou del sud de Roma. On comença a buscar en altres llocs tot el que Roma ja no li dóna. On recorre Itàlia de dalt a baix, amb el micro a la mà, per a una pel·lícula d’investigació. On renuncia a rodar el seu Evangeli a Palestina. On s’interessa cada cop més pel Tercer Món.

Pasolini deixa el centre de Roma per un barri tranquil i residencial, el de l’EUR, planificat per Mussolini, on al començament del 1963 hi compra un pis.

Roda Uccellacci e uccellini (1965-1966), interpretats per Totò i Ninetto Davoli, que recorren els espais de la perifèria i es van allunyant més i més del centre per explorar el que queda del camp romà a mitjan anys seixanta. 

Roma encara és al centre de la vida de Pasolini, que tanmateix ja comença a allunyar-se’n i va cap al sud d’Itàlia (escenari de Il Vangelo secondo Matteo,1964); l’Índia, on ja havia fet un gran viatge amb Moravia el 1961, i l’Àfrica. 

Al març del 1963, Pasolini comença una pel·lícula d’investigació sobre un tema tabú al país del Vaticà, Comizi d’amore. Al volant del seu cotxe, recorre Itàlia amb el micro a la mà per interrogar els italians sobre el concepte que tenen dela sexualitat. Aquest rodatge el porta de Milà a Palerm, passant per Mòdena, Bolonya, Florència, Roma, Nàpols i Catanzaro.

Evangeli segons sant Mateu, dedicada al papa Joan XXIII, provoca una discussió al festival de Venècia, on guanya el Premi Especial del Jurat, però Pasolini somiava amb el Lleó d’Or, que s’enduu Deserto rosso, d’Antonioni.

1966 - 1973

On per a Pasolini comença l’època de les decepcions i els desànims. On escriu tot el seu teatre durant un mes de convalescència. On se sent més proper als policies que als estudiants de 1968. On abjura de l’erotisme innocent dels cossos de la seva Trilogia. On París es converteix en el contrapunt intel·lectual de Roma. On descobreix Nova York. On treballa amb Maria Callas i se’n va de vacances a Grècia.

Una nit de març del 1966 l’ingressen a urgències a conseqüència d’una hemorràgia provocada per una úlcera. Durant la convalescència escriu les sis obres que representen pràcticament tota la seva producció teatral.

Comença una fase de desamor per Roma. Constata els efectes destructors de la societat de consum. Veu com es corromp la cultura del lumpenproletariat romà a partir de la qual havia construït una part de la seva obra literària i cinematogràfica. Segons ell, tot Itàlia s’està tornant petitburgesa, tret, potser, de Nàpols, que diu que no canvia. L’afecta molt la mort de Totò, que des d’Uccellacci e uccellini era la font de la vena còmica dels seus curtmetratges.

El 1971, Ninetto Davoli li anuncia que es casa, cosa que el sumeix en una gran depressió.

En aquest període de desil·lusió general, l’únic respir és la coneixença amb Maria Callas, a qui el 1969 confia el personatge principal de la pel·lícula Medea i amb qui viu una relació única d’intensa amistat amorosa.

Entre el 1970 i el 1974 roda la Trilogia de la vida, amb l’esperança de recrear la innocència perduda i pagana dels cossos populars que va estimar en arribar a Roma. Viatja a Anglaterra, a rodar I racconti di Canterbury, a Egipte, al Iemen, a l’Índia, a Eritrea, a l’Afganistan i al Nepal per a Il fiore delle Mille e una notte.

París es converteix en l’altre centre de gravetat de la seva vida intel·lectual. Intercanvia idees i teories amb els intel·lectuals francesos més prestigiosos del moment: Jean-Paul Sartre, Roland Barthes, Christian Metz i el seu rival en el cinema, Jean-Luc Godard.

1974 - 1975

On fa construir dues cases a una hora de cotxe de Roma, l’una al nord i l’altra al sud. On ataca la seva novel·la total, que quedarà inacabada. On roda una de les pel·lícules més extremes de la història del cine. On troba la mort un matí d’hivern entre un camp de futbol i la platja d’Òstia.

Pasolini viu un període de gran fertilitat creativa. S’ha fet construir dues cases, ni molt a prop ni tampoc gaire lluny de Roma, que continua sent el seu centre de gravetat. L’una és al camp, en una zona salvatge, entre Viterbo i Orte, l’altra arran de mar, a Sabaudia, compartida amb el seu amic Alberto Moravia. Són unes cases llargament desitjades i somiades que utilitza per retirar-se de tant en tant de la vida romana, per escriure-hi, pintar-hi, descansar-hi entre rodatges.

Les dues grans obres d’aquesta època, que ell no sap que són les últimes, són el llibre compendi Petroli, que deixa inacabat, i el film Salò, una de les pel·lícules més extremes de la història del cinema. A la novel·la Petroli, Pasolini torna a la seva fascinació per Roma i a la transformació que ha patit la ciutat durant les últimes dècades.

El rodatge de Salò li comporta amenaces de mort, robatoris de negatius i pressions polítiques. No veurà l’estrena de la pel·lícula perquè la matinada del 2 de novembre en troben el cos, salvatgement assassinat, en un solar del port d’amaratge d’Òstia. Encara no s’ha aclarit què va passar aquella nit, però la descripció dels fets segons la confessió de Pelosi avui ja no convenç ningú.

Continguts relacionats

Veure tots els continguts

Reportatge de l'exposició «Pasolini Roma»

«Pasolini Roma» és un recorregut cronològic a través de la vida i obra del cineasta Pier Paolo Pasolini (1922-1975) des de la seva arribada a Roma l’any 1950 fins a la seva mort. La mostra tracta de revelar la importància de la geografia en una ...

Veure el vídeo

Pasolini avui, encara als marges (2014)

Soy Cámara online

En el programa apareixen entrevistats els comissaris de l’exposició Pasolini Roma, Alain Bergala, Jordi Balló i el recentment desaparegut Gianni Borgna, a qui dediquem el programa, a més de la poeta Isabel Escudero.

Veure el vídeo

Imatges de l'exposició

Activitats passades

La palla a l'ull

Aula Xcèntric 2013

Pensar diferent

Pasolini i la crítica de la cultura dominant

I+C+i // Pasolini al laboratori

Veure’n més

Visita comentada a l'exposicio «Pasolini Roma»

Amics del CCCB

Produeix

Amb el suport de

Mitjà col·laborador