Ves al contingut principal

Institut d’Humanitats

La palla a l'ull

Aula Xcèntric 2013

Debats

L’ART DE LA PROVOCACIÓ I LA PROTESTA DES DE PASOLINI FINS ALS NOSTRES DIES

Un taller documental des del qual revisar l’estratègia del xoc, la provocació i la polèmica, des de Pasolini fins avui.

En les poques dècades que ens distancien de la mort del director italià, la idea de l’art com a revulsiu polític i social ha canviat del tot: en els seus objectius, ambicions i estratègies. La integració de la protesta (la rebel·lia, l’antiestablishment…) en discursos institucionals i fins i tot comercials ha trastocat la seva capacitat ofensiva d’arrel, alhora que la multiplicació de causes, veus i suports ha convertit la dissidència en un espectre més del soroll mediàtic, davant el qual tots hem hagut de desenvolupar filtres i una certa sordesa des de la qual fer-lo suportable. En aquest panorama, revelar i denunciar és més fàcil, però ser escoltat pot resultar més complicat que mai.

Quan revisem avui la figura de Pasolini, sorprèn encara la seva capacitat per incomodar, la seva persistència provocativa i la naturalitat amb què vivia les seves contradiccions. Tot això és útil sens dubte per activar l’espectador i les seves defenses crítiques. Tots són trets que l’activista contemporani comprèn i fins i tot ambiciona, encara que, en endinsar-se en el detall de les seves causes, Pasolini desconcerti com mai.

«Sobre aquest monstre hipnòtic que constitueix el cinema» han estat construïdes ràpidament les convencions narratives per controlar-ne i anul·lar-ne el poder revolucionari. Ja va ser una preocupació fonamental de Pasolini definir la noció de compromís artístic i polític del seu temps. On es troba avui l’art transgressor i contestatari, oposat al desenvolupament unificador i genocida?

Si el sistema ha integrat la protesta en el seu discurs, també els rebels han adoptat estratègies pròpies de la publicitat i l’espectacle. La paròdia ocupa avui l’espai que abans ocupava la provocació i polemitzar amb èxit implica avui una habilitat propera al guionista televisiu o el creatiu publicitari. Es pot trencar aquest circuit tancat d’influències i retorns? Existeix protesta útil fora del circuit viral i les seves estratègies? Arriben els debats fora del cercle que els pronuncia?

Més enllà dels objectius últims de cada campanya, el repte principal sembla avui despertar l’espectador a la realitat, a una realitat mai objectiva però neta si més no dels marcs i tòpics que mediatitzen avui cada racó i conflicte del món.

LA PALLA A L’ULL és un taller audiovisual sobre l’actualitat del mitjà audiovisual entès com a arma llancívola, palanca artística i eina política amb la qual despertar, transformar, denunciar i revelar. Tot, des de la complexa figura de Pier Paolo Pasolini, des del seu treball, els seus textos i la transformació del món que va conèixer, profetitzat parcialment per ell mateix però també evolucionat de maneres inimaginades.

LA PALLA A L’ULL revisa obres i estratègies d’altres artistes i cineastes (Dusan Makavejev, Vilgot Sjoman, Robert Downey Sr., J.-L. Godard, Lindsay Anderson, Werner Herzog, Harmony Korine, Albert Serra…) que, des de la dècada dels seixanta fins avui, han deixat una empremta indeleble, cicatrius històriques, polítiques i artístiques, que són un testimoniatge obert de per on ha crescut la nostra imaginació i tolerància.

Dimarts 5 de novembre
Introducció i presentació
Pervivència de Pasolini, la seva obra, visió i estratègies. La provocació llavors i ara
ANDRÉS HISPANO I FÉLIX PÉREZ-HITA

Dijous 7 de novembre
La culpa dels innocents
Furgant en les coses que ens va deixar Pasolini
FÉLIX PÉREZ-HITA

Una bona consigna per als cineastes d’avui podria ser: «No s’ha d’incórrer en ingenuïtat en l’ús de les imatges». Una tasca que s’ha revelat de les més urgents quan les imatges, creades o recreades, ja s’han ensenyorit del món real. Avui no hi ha realitat que no depengui del joc de miralls que constitueixen els omnipresents mitjans de comunicació i les xarxes socials, i no hi ha imatge que no pugui ser utilitzada contra la intenció que l’animava a l’origen. La lluita contra l’actualitat, el fet de calibrar l’oportunitat del que es diu i com es diu s’ha fet més complex que mai. La ingenuïtat en els discursos, en l’art, es fa còmplice de la confusió i l’aculturació que hi regnen. La maquinària del poder fa callar o integra, convertint-les en una diversió més, fins a les protestes més justificades, treu el verí a les crítiques més ben articulades. Pasolini va ser-ne profèticament conscient. La seva última pel·lícula, Salò…, es pot interpretar com un intent desesperat d’escapar-se d’aquest mecanisme infernal d’absorció, creant alguna cosa indigerible per a la consciència burgesa.

En aquesta xerrada es tornarà sobre alguns assumptes que va abordar Pasolini en les seves pel·lícules i textos: el cinema, la lingüística, la cultura popular, l’amor, el sexe, l’escàndol, la protesta, les indústries de la distracció i de la creació de consumidors, l’aculturació mundial, etc., servint-nos de l’obra de diversos pensadors poques vegades relacionats amb ell: Claude Lévi-Strauss, Agustín García Calvo, Isabel Escudero, Rafael Sánchez-Ferlosio, Werner Herzog o Harun Farocki, entre d’altres, en les obres dels quals intentarem buscar la intel·ligència i l’ànim per combatre les derives totalitàries de la societat de consum que Pasolini va denunciar insubornablement.

Dimarts 12 de novembre
Respirar per la ferida: La passió de la llengua segons Pasolini
ISABEL ESCUDERO

L’acostament de Pasolini al cinematògraf com a acció descobridora de la falsedat de la realitat es basa, en primer lloc, en la seva curiositat primerenca pel llenguatge: el fet de parar una orella atenta al llenguatge del poble, la llengua solta i lliure dela gent. N’és una prova, a més, el seu interès filològic, que el va portar a editar i anotar el seu Cançoner popular italià amb un rigor no del tot ben conegut ni apreciat i enfosquit per la seva fama com a cineasta.

En aquesta intervenció s’indaga en aquesta qüestió tan elemental i poc analitzada: en la inseparabilitat del fonament lingüístic de la seva obra, de la seva passió per la llengua, i les seves maneres de representació visuals i cinematogràfiques dela realitat. Pasolinifeia cinema contra el cinema, com també es deixava parlar i pensar contra les idees (i caigui qui caigui!). Una desesperació viva i desperta que el va acompanyar sempre. El seu profund ofici de poeta li feia sentir la paraula com una acció, com una acció revolucionària, i aquesta acció que és passió i vida de la contradicció batega en la seva mirada i en la mirada dels rostres que des d’aquest veure seu, d’impia pietat, nu, ens miren des de la pantalla.

Dijous 14 de novembre
Noves èpiques: el narrador «col·lectiu» en l’època de les xarxes
BANI BRUSADIN

Pasolini storyteller. Contra la ironia, la fantasia de l’artista activista artivista. Narracions «des de baix», poder, mite, mitopoètica contemporània. Una genealogia narrativa de la subversió: experiments de falsificació activista en els seixanta i setanta i el culture jamming tactical media en la primera revolució digital. La segona revolució digital: les xarxes 2.0, la creativitat difusa i el declivi de l’eficàcia simbòlica. Art, nous mitjans de comunicació, (sub)cultures populars digitals, ideologia de la participació. Noves èpiques: el narrador «col·lectiu» en l’època de les xarxes.

Dimarts 19 de novembre
TABÚ. El que no volem veure (però sí)
ANDRÉS HISPANO

Les fronteres del «que és representable» són regularment visitades per artistes i agitadors amb diversos propòsits. Les lleis i els hàbits han fet tolerables i fins i tot corrents temes i motius proscrits fa unes dècades, de la mateixa manera que les transformacions en la nostra sensibilitat han incorporat noves àrees incòmodes de citar o mostrar. Sovint, aquests nous tabús es consoliden silenciosament i distretament. Localitzar aquestes noves convencions i assaltar-les creativament pot revelar amb brutal efectivitat el que la quotidianitat amaga. En aquesta intervenció es recorrerà la manera en què, des de les pantalles, s’han trencat alguns tabús, alhora que es revisaran estratègies per descobrir-ne i abordar-ne altres de nous.

Dijous 21 de novembre
TALLER
Una mirada a l’escenari més contemporani.
Considerar objectius i estratègies. Propostes i diàleg.

Dimarts 26 de novembre
TALLER
Idees i intercanvis. Visionats i comentaris.
Progrés sobre l’anterior.

Dijous 28 de novembre
PROJECCIONS
Mostres. Tancament i conclusions.

 

Les activitats pròpies del taller (proposta d’exercici pràctic) no són obligatòries ni excloents. Les sessions de contingut indicat com a «taller» consistiran en projeccions comentades per part d’Andrés Hispano i Félix Pérez-Hita amb les reflexions creuades dels participants, a partir del seu treball o propostes d’interès.

Es recomana als matriculats l’assistència al festival The Influencers,que tindrà lloc en el CCCB els dies 8 i 9 de novembre, amb entrada gratuïta. Així mateix, com a complement del taller, es proposa l’assistència a dues activitats relacionades:

- Sessió de Poesia Negativa a l’Heliogàbal, el diumenge 10 de novembre, amb Isabel Escudero, Guillermo Trujillano, Joana Abrines, Rubén Ramos, Ricardo i Félix Pérez-Hita.

- Sessió del Fil Mental, batalla de pantalles organitzada per Félix Pérez-Hita i Arturo Bastón.

També et pot interessar

Organitza

Col·labora