Virtuts

Paradoxalment, la prosperitat i el benestar dels últims anys no han contribuït a enfortir la vida en comú, sinó que més aviat n’han minat els fonaments aguditzant la tendència a l’individualisme, el descrèdit de la política i el menyspreu per un equilibri sostenible entre present i futur. En aquest context, sembla més necessari que mai tornar a reflexionar sobre les virtuts democràtiques clàssiques i, en conseqüència, sobre la felicitat i el bé comuns. Ara que finalment tot el que semblava sòlid s’ha anat esvaint, queda en peu la pregunta sobre com és el món que ens agradaria habitar i quines virtuts haurien d’articular la vida col·lectiva. Podríem pensar, fins i tot, que la crisi econòmica és, en bona mesura, conseqüència d’una gran fallida ètica? És possible consensuar una «mínima moral» que sigui patrimoni de tots? Com podem exercir activament la ciutadania? Quins valors i quines qualitats haurien de definir avui les virtuts cíviques?