1.000 m2 de desig
Polítiques del desig
En el marc de l’exposició «1.000 m2 de desig», aquest cicle de conferències posa el focus en la sortida a plena llum de la sexualitat com a vector d’apoderament, i dona claus per entendre que el que podem desitjar i com podem desitjar-ho constitueix a dia d’avui un espai imprescindible de reflexió i de crítica.
La sexualitat ha esclatat com un espai de reivindicació política. Avui s’entén que el desig no es pot reduir a una pulsió natural, sinó que és una construcció social i cultural. I aquesta idea guia diversos camins de subversió i d’emancipació que avancen de la mà de l’activisme, del pensament i de l’art. Pensar les polítiques del desig, doncs, vol dir reflexionar sobre allò que ens és permès de desitjar i sobre la nostra capacitat per oferir resistències i alternatives que ens ajudin a constituir-nos com a subjectes lliures.
Com es construeix el desig en la societat actual? Quin és l’abast de les lluites que hi ha en marxa per trencar la identificació entre heterosexualitat i normalitat? Poden pensar-se l’amor i el sexe com un dret bàsic que la comunitat ha de garantir? Com està evolucionant el desig a la xarxa, on sovint les relacions es donen de manera descorporeïtzada?
Aquesta activitat forma part de: 1.000 m2 de desig
Continguts relacionats
Marta Segarra: «Volem posseir l’altre i acabem desposseint-nos a nosaltres mateixos»
Anna Punsoda
Fins a quin punt el desig —que d’entrada sembla un fenomen pulsional, que lliga l’home a l’animalitat— està condicionat culturalment? Com afecten els tòpics sobre la feminitat a l’actitud i les decisions que una dona pren a la vida? Quin marge han tingut les dones per descobrir el seu desig en una història cultural i sexual escrita pels homes? En parlem amb Marta Segarra, catedràtica de literatura francesa i d’estudis de gènere a la Universitat de Barcelona, i cofundadora i directora del Centre Dona i Literatura.