Fronteres

L'Europa moderna es va construir sobre una idea d'Estat-nació en la qual comunitat, cultura i poder eren una sola unitat, geogràfica i metafòrica, clarament diferenciada de la nació veïna. Les fronteres eren enteses només com a lloc de pas entre aquestes unitats, cada una de les quals reconeixia i defensava la pròpia identitat. A la vegada, es consolidaren en l'imaginari col·lectiu fronteres que separaven Europa de la resta de cultures, considerades, més o menys segons els casos, expressió de la barbàrie.

Al llarg del segle XX, el progrés de les ciències socials i el desmantellament de les estructures colonials són l'inici d'un qüestionament progressiu de la idea de frontera, de manera que aquells límits que havien estat considerats "naturals" comencen a ser entesos com a resultat d'un procés de construcció política, social i cultural. Amb el procés de mundialització, les fronteres geopolítiques i simbòliques es disloquen i neix l'imaginari de la «ciutat global», mestissa, en la qual la frontera deixa de ser un lloc de pas i esdevé espai de convivència: cada lloc pot ser llindar entre un nosaltres i l'altre. I mentrestant, les fronteres geopolítiques continuen tenint una importància cabdal en la configuració del nostre entorn.

Com s'ha transformat la idea de frontera? Quines fronteres persisteixen i quines de noves estan apareixent? En quina mesura les fronteres emergents poden fer perillar la defensa d'uns valors universals?