Crisi

El sotrac de la crisi econòmica ens ha despertat bruscament del somni de benestar en què estàvem immersos. Sense quasi transició, hem passat de viure aliens a les preocupacions sobre el futur a desfilar desesperançats cap a un avenir incert, sobre el qual no deixen de pronunciar-se obscurs pronòstics. I malgrat que l’economia és la punta de llança d’aquesta crisi, la sensació d’esgotament, de fi d’època, afecta de la mateixa manera altres facetes del present: el joc polític i el judici estètic, els fonaments ètics de la vida en comú, els racons de la intimitat, la nostra relació amb el planeta o la capacitat d’imaginar mons possibles. Però, les crisis no són també moments de gran agitació i creativitat? No obren sempre un lapse de llibertat abans que cristal·litzi un nou ordre? Es tornen a plantejar les grans preguntes: amb quines eines farem front al repte de donar-hi resposta?