Ciutat oberta

De la ciutat emergeix, cada dia, una ciutat nova, fruit del moviment incessant dels seus habitants, de la juxtaposició de les seves històries, de la inesgotable fricció i barreja de la vida als carrers. De la mateixa manera que el carrer, l’«habitació del col·lectiu», és la cèl·lula bàsica de la forma urbana, l’obertura és la condició i l’essència de la ciutat, la mesura de la seva vitalitat i la seva força creadora. Inevitablement, però, aquesta condició porta l’ambigüitat, el conflicte, la novetat, el risc. Per això, la tensió entre tancament i obertura és constant, i, tot i que la ciutat és per definició quelcom inacabat, polimorf, resistent a la determinació i el control, proliferen mecanismes i estratègies de tancament, límits i llindars que aspiren a disciplinar, integrar i reduir la genuïna heterogeneïtat ciutadana. La ciutat oberta és una eina per pensar: una aspiració, una condició utòpica, un horitzó ideal. La seva matriu, imperfecta i incompleta, fa possible somiar la ciutat com a espai d’emancipació, imaginar altres maneres de viure junts i evidenciar les lògiques d’exclusió, les estratègies de supervivència, les dissonàncies inevitables que es desprenen de la vida en comú.

Cicle de nou conferències amb la participació d'Evgeny Morozov, Josep Maria Benet i Jornet, Marta Segarra, Manuel Forcano, Bruce Bégout, Rafael Chirbes, Erri de Luca, Richard Sennett i Kamila Shamsie.