Visita a «Chris Ware. Dibuixar es pensar» amb Laura Fernández

Chris Ware també va ser un nen i només volia ser amic de Charlie Brown. Chris Ware, l’artista que més ha fet pel llenguatge seqüencial i la manera com se’t pot instal·lar sota la pell, i generar una mena d’empatia màgica que impedeix que la teva vida torni a ser la mateixa després de llegir-lo, també va ser un nen, i l’únic que volia era ser amic de Charlie Brown perquè estava convençut que el protagonista de les tires còmiques de Charles Schulz, el creador de Snoopy, existia. En aquesta visita, viatjarem al passat del dibuixant —aquelles tardes a la redacció de l’Omaha World-Herald amb la seva mare—, i descobrirem la seva fascinació per Schulz i els Peanuts, i com cada vinyeta que avui dibuixa prové d’algun lloc —sempre poderosament empàtic— que té a veure amb referents tan clars com George Herriman i el seu Krazy Kat, o Frank King i el seu Gasoline Alley —presents a l’exposició d’una forma ben especial—, i altres de no tan evidents però també molt reals, com Edward Hopper, el pintor de l’entotsolament i de l’espai interior. Perquè potser després que Schulz, tal com deia ell mateix, introduís l’empatia als còmics i això li permetés fer «el salt del mitjà de masses al mitjà artístic i literari», Ware ha creat una mena de transmigració existencial que és pura vanguardia.

Amb Mirades laterals, el CCCB aposta per expandir el relat expositiu a través de veus que, des de la seva singularitat, ens ajuden a mirar, i a mirar-nos, des d’altres llocs, fent de l’exposició un espai viu, interrogatiu i obert a múltiples formes de sentit.