Un cinema de la intimitat. Els límits del que és filmable

Segons Scott McDonald, les pel·lícules de Kazuo Hara “van canviar els límits del que és filmable”. A través de l’exploració de la família, el feminisme o el sexe, Extreme Private Eros és una de les grans autobiografies filmades. La protagonista és Miyuki Takeda, l’exdona del cineasta i mare del seu fill, una activista feminista bisexual que decideix abandonar-lo i anar-se’n a Okinawa perquè desitja viure sense dependre de cap home i explorar noves formes de vida. Quan la Miyuki el crida més tard perquè filmi el seu part, el cineasta se’n va cap a Okinawa i durant dos anys la filma en 16 mm, amb la càmera a la mà: “L’única manera de mantenir el contacte amb ella era fer aquesta pel·lícula”, assenyala al principi la veu en off de Hara. Encara enamorat, obsessiu i gelós, va retratant la Miyuki mentre manté la seva relació amb una altra dona o amb un soldat afroamericà, amb el qual tindrà un fill: “No vaig entendre mai per què m’havia abandonat i, d’alguna manera, la meva manera d’esbrinar-ho va ser filmar-la; vam aconseguir comunicar-nos a través de la càmera, i això em va ajudar a entendre què havia passat”.

Extreme Private Eros: Love Song 1974, 1974, 16 mm, 88 min, V.O.S.E. Majors de 18 anys.

Agraïments: Japan Foundation.