Svetlana Aleksiévitx: Les veus de la història

«Si hom mira enrere en el conjunt de la nostra història, tant soviètica com postsoviètica, és una enorme fossa comuna i un bany de sang. Un diàleg etern dels botxins i les víctimes. Els maleïts assumptes russos: què s’ha de fer i qui s’ha de culpar. (…) Tal és la nostra història. I aquest és el tema dels meus llibres, aquest és el meu camí, els meus cercles de l’infern, d’home a home.»

Així descriu la temàtica de les seves obres Svetlana Aleksiévitx, de qui l’Acadèmia Sueca en va destacar «l’escriptura polifònica» i que en els seus llibres «els fets històrics són un pretext per explorar la individualitat i l’ànima humana». I és que Aleksiévitx ha engendrat una obra poderosa i compromesa en la qual, entre la recerca periodística i la ficció, entre l’assaig i la literatura, ha perfilat el seu propi gènere literari: la «novel·la de veus». Aleksiévitx explica a través dels ulls de la gent comuna els fets més transcendentals de la Unió Soviètica i dels països que en van formar part, amb una honestedat i un coratge que la situen entre els grans escriptors periodistes/periodistes escriptors dels nostres temps.