Ves al contingut principal

Xcèntric 2022

Primera Persona Plural

Amb la presència de Laida Lertxundi

Audiovisuals

Amb pel·lícules de Joyce Chopra i Claudia Weill, Maïder Fortuné i Annie MacDonnell, i Laida Lertxundi, també programadora de la sessió, aquest programa assenyala que els relats en primera persona o autobiogràfics no pertanyen exclusivament al subjecte que els narra, sinó a una col·lectivitat més àmplia i ho fa exposant les relacions i els vincles complexos entre persones i paisatge/ciutat, entre col·laboradores, entre mare i nadó, entre professores i alumnes, entre el jo i l'inconscient… llaços que ens defineixen i ens expandeixen cap a un jo porós.

Manllevant el títol d'un gènere literari, la pel·lícula Autoficción reconeix la indeterminació tant de la ficció com de l'ésser. Elements de film noir s'entremesclen amb gestos performatius sota la llum del sol de Califòrnia. S'escolten gravacions de camp fetes a Nova Zelanda mentre les dones parlen entre elles sobre maternitat, avortament, ruptures i ansietat. Els cossos apareixen en estats de cansament, ferits o en repòs, mentre que cançons d'Irma Thomas i Goldberg evoquen el pas del temps i un futur incert.

Pionera del moviment documental direct cinema als Estats Units, Joyce Chopra decideix fer una pel·lícula, Joyce at 34, per retratar el seu embaràs, el naixement de la seva filla Sarah, el postpart i els malabarismes posteriors per conciliar la feina de directora de cinema amb la maternitat. Filmada en 16 mm entre altres treballs, aquest documental observacional ens ofereix una visió sincera de les tribulacions que, segons la cineasta, «definitivament encara continuem tenint 50 anys després».

A Communicating Vessels, una professora relata amb una veu en off la història d'una particular alumna anomenada E., una jove excèntrica que fa performances conceptuals i amb unes vivències singulars que fan que la professora comenci a desdibuixar els marges del seu propi ésser. Combinant ficció, anècdotes personals i monòlegs i fusionant la docència amb la creació, la pel·lícula explora com ens afectem mútuament, de vegades de manera inquietant.

Inner Outer Space, la primera pel·lícula de Lertxundi des de la seva tornada al País Basc, és un tríptic de tres peces independents i interrelacionades «Teatrillo», «Inner Outer Space» i «Under the Nothing Night». En aquest tríptic, un grup de persones desenvolupen una sèrie d'exercicis sensorials que inclouen converses telepàtiques, passejades amb els ulls embenats i dibuixos plein air. Com tota l'obra de Lertxundi, Inner Outer Space és una pel·lícula sobre les relacions —entre persones, entre persones i paisatge, entre imatge i so— però sobretot és una deconstrucció dels processos de producció que ressalta la seva artificialitat i s'introdueix en la materialitat del fer. Una breu meditació sobre les idees localitzades entre la interioritat i l'ecologia, el que és individual i el que és comunitari.

Autoficción, Laida Lertxundi, Espanya, Nova Zelanda, Estats Units, 2020, 35 mm, 14 min.

Joyce at 34, Joyce Chopra i Claudia Weill, Estats Units, 1972, 16 mm, 27 min.

Communicating Vessels. Maïder Fortuné i Annie MacDonnell, Canadà, França, 2019, digital, 30 min.

Inner Outer Space, Laida Lertxundi, Euskadi, 2021, 16 mm, 16 min.

Projecció en 35 mm de les pel·lícules de Laida Lertxundi. Projecció en digital de Joyce at 34 i Communicating Vessels. Còpies de Laida Lertxundi procedents de LUX. Còpies de Joyce at 34 i Communicating Vessels cortesia de les autores.

Directors/es: Laida Lertxundi, Joyce Chopra, Claudia Weill, Maïder Fortuné, Annie MacDonell

Aquesta activitat forma part de: Xcèntric 2022

També et pot interessar

DocsBarcelona 2022

Festival Internacional de Cinema Documental