Patricia Evangelista

El 2016, el president de Filipines, Rodrigo Duterte, va prometre que «mataria per la nació». La policia va matar milers de sospitosos de narcotràfic seguint les seves ordres. No era assassinat, va dir el president. Era «justícia».

Tots els autòcrates parlen la llengua de la «justícia». Les paraules són amples, vívides, un crit a les armes per tal que els patriotes s’alcin contra un altre imaginat. Aquest altre és un lot intercanviable: immigrants, drogoaddictes, activistes, feministes, periodistes, prescindibles i no del tot humans.

És fàcil parlar d’«assassinat necessari», va escriure Orwell una vegada, «per a aquells qui consideren que l’assassinat és senzillament una paraula». En una època en què allò terrible s’ha convertit en ordinari, el periodisme té el deure de dur un registre, un registre que es resisteixi a la gramàtica fàcil de la violència i converteixi en realitat visceral el preu pagat per la brutalitat comuna. L’assassinat és l’impermeable rosa que mai ens vam posar, el taüt al menjador, la vídua que reconeix el cadàver del seu marit pels peus. Dur un registre és reconèixer l’autoritat del qui és vulnerable davant la moral justiciera de l’autoritari.

Patricia Evangelista, una de les periodistes de trauma més reconegudes internacionalment i autora d'Algú els ha de matar. Crònica de la violència al meu país (Comanegra/Reservoir Books, 2025), ofereix una conferència sobre l'ofici de periodisme davant el llenguatge de mort de l'autoritarisme, en una sessió moderada per Carme Colomina, investigadora experta en desinformació i política global.

Aquesta activitat forma part de Resident CCCB, el programa de residències internacionals del CCCB en col·laboració amb la UOC i amb el finançament de la Fundació Privada MIR-PUIG.